L'efectisme de Sánchez
En caiguda a les enquestes, amb la inflació desbocada i tambors de recessió internacional a la tardor, amb la perspectiva d'unes complicades eleccions municipals i autonòmiques la primavera que ve, i amb el renovat PP d'Alberto Núñez Feijóo fent gala d'una moderació més aparent que real però de moment efectiva, Pedro Sánchez havia d'actuar. I ho ha fet. Ha aprofitat el debat de política general per imprimir un nou gir en la seva estratègia. Una vegada més treu el cap el polític tàctic. L'objectiu: acabar la legislatura i, per tant, posar-ho difícil als que el volen foragitar de la Moncloa. El cap del govern espanyol i líder del PSOE ha decidit tornar a mirar cap als socis que van fer possible la seva investidura i que li han aprovat els pressupostos: es focalitza de nou cap a l'esquerra i fa així oblidar les recentíssimes friccions amb els socis per la crisi del Sàhara, la tanca de Melilla i l'increment de despesa militar a remolc de la cimera de l'OTAN.
Si en les últimes setmanes havia irritat Unides Podem, ERC i Bildu, ara els torna a llançar una operació de seducció. Després de començar a marcar terreny amb lleis com la de la memòria, aquest dimarts s'ha presentat com una mena de Robin Hood de les classes mitjanes i populars, qualificant-se ell mateix com un governant "incòmode per als poderosos". L'excés retòric l'acosta al populisme. I en part també les mesures concretes, vistoses i efectistes, alhora que amb data de caducitat: un impost excepcional i temporal que gravarà la banca durant els exercicis 2022 i 2023 (es calcula que reportarà a les arques de l'Estat 1.500 milions d'euros anuals), que s'afegeix al ja anunciat prèviament per a les empreses gasistes, petrolieres i elèctriques (2.000 milions anuals); abonaments multiviatge gratis durant quatre mesos, de setembre a desembre, per als usuaris de les Rodalies de Renfe, i un ajut addicional de 100 euros mensuals, també entre setembre i desembre, per als estudiants de més de 16 anys que ja rebin beques.
A aquest moviment, més estratègic que de fons (costa creure's que al darrere hi hagi un autèntic tomb ideològic), li falta la pota catalana. Sánchez manté el to conciliador i dialogant cap al sobiranisme, però poca cosa més: cap concessió concreta o gest explícit, ni que sigui, com en el cas de les polítiques socials, de caràcter efectista. Respecte a la carpeta catalana, el president espanyol no ha anat més enllà d'oferir bones paraules. Els moviments s'estan produint sense que es notin gaire. Preval la por al soroll de la dreta mediàtica patriotera. Gairebé entre bastidors, s'estan movent algunes coses, però en cap cas a Sánchez se li ha acudit fer-ne bandera a la tribuna del Congrés en el debat de política general. Quines són aquestes coses? Doncs la possibilitat, ara sí, de fer efectiva una reforma del delicte de sedició com van proposar fa dos anys els comuns o el canvi de criteri sobtat de la Fiscalia, que ara accepta que es retornin a ERC els diners de la fiança que el partit republicà va posar per a les despeses dels acusats de l'1-O.
