Vint-i-quatre hores després que Alberto Núñez Feijóo digués al congrés del PP que la seva preferència és un govern en solitari obert a acords amb tothom excepte amb Bildu, el nou secretari general del partit, Miguel Tellado, ha volgut elevar el que era només un desig a un compromís electoral ferm de no compartir govern amb l'extrema dreta. "No hi haurà govern de coalició", ha dit en una conversa amb periodistes. Que aquest compromís es faci l'endemà del congrés i no durant el conclave, com hauria estat lògic, i que Tellado no ho hagi volgut verbalitzar davant les càmeres, resta credibilitat a l'anunci. I el que és pitjor, demostra que el PP no acaba de tenir una postura clara sobre aquesta qüestió. Tant és així que la nova portaveu del PP, Esther Muñoz, no havia tancat la porta, poc abans de les paraules de Tellado, al fet que Santiago Abascal acabi sent vicepresident de Feijóo. "Caldrà esperar a veure els números", havia dit.
Aquest embolic és producte dels difícils equilibris que Feijóo s'ha vist obligat a fer durant el congrés, on ha intentat acontentar tant l'ala dura com la moderada. Tellado ha anat més enllà i ha arribat a dir que preferirien anar a una repetició electoral abans que compartir el consell de ministres amb Vox. És evident que es tracta d'una estratègia que busca atreure votants desencantats del PSOE, en la línia del que ha fet Juanma Moreno Bonilla a Andalusia, i que és molt diferent de la que aplica Isabel Díaz Ayuso a Madrid, que busca créixer per la seva dreta. Ara caldrà veure si Ayuso es manté en silenci o aixeca la veu per discrepar, i quin moment tria.
Com era d'esperar, l'extrema dreta ha aprofitat aquest gir per atacar el PP i fer-se forta en el seu discurs contra el bipartidisme. A Vox consideren que Feijóo els facilita la feina, perquè deixa entreveure que el que busca de veritat és ser president amb l'abstenció del PSOE o, fins i tot, amb el suport de Junts i el PNB.
Més enllà de considerar si és una estratègia rendible o no per al seu partit, el que se li ha de demanar a Feijóo és claredat i coherència, perquè no és la primera vegada que renega dels pactes amb Vox per després acabar-los acceptant. Per exemple, resulta estrany que es comprometi a no fer un govern de coalició amb Vox quan això és exactament el que van fer els seus barons després de les eleccions de maig del 2023. Si el criteri és que es pot arribar a acords amb Vox però no compartir-hi govern, per ser creïble això s'hauria de fer extensiu a les autonomies i als municipis des d'avui mateix. Recordem que Vox es va retirar dels governs autonòmics per voluntat pròpia, però el PP comparteix amb l'extrema dreta centenars d'ajuntaments, entre els quals alguns de tan importants com el de València o el de Valladolid.
Mentre això no passi, no hi ha cap motiu per creure's el que ara mateix sembla més un brindis al sol que qualsevol altra cosa. Un brindis al sol, a més, pensat per a un escenari d'eleccions imminents que, ara per ara, no sembla que s'ajusti a la realitat.
