Una llei històrica per donar pas a la resolució del conflicte
De la lectura del projecte de llei d'amnistia que el PSOE ha registrat en solitari al Congrés, i que en principi està pactat amb tots els partits que l'han de votar, es desprèn clarament que es tracta d'una norma excepcional per a uns temps també excepcionals en què la dreta ha pres els carrers a Espanya i una fràgil majoria plurinacional es prepara per començar a començar. Si el Procés va estar farcit de dies històrics en què passava el que no havia passat mai, el dilluns 13 de novembre del 2023 també passarà a la història: per primera vegada des de la restauració de la democràcia, el Congrés de Diputats tramitarà i aprovarà una llei que amnistia tots els delictes vinculats a un procés, l'independentista, que era de caràcter polític fins que la justícia hi va intervenir posant en marxa una espiral repressiva que va afectar centenars o milers de persones.
En el seu preàmbul, la llei afirma que "persegueix la consecució d'un interès general, com pot ser la necessitat de superar i encarrilar conflictes polítics i socials arrelats, a la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d'una integració de les diverses sensibilitats polítiques." En efecte, les causes judicials obertes no només contra els líders polítics del Procés sinó també contra funcionaris públics, càrrecs de l'administració i simples ciutadans, amenaçaven amb enverinar el clima polític durant dècades i fer impossible un mínim retorn a la normalitat. La gran notícia és que el PSOE ha entès que no podia tenir els seus socis sota l'espasa de Dàmocles de la justícia i que part de la magistratura, a més, té una agenda política innegable.
És justament per això que el text que finalment s'aprovi ha de ser jurídicament impecable i no deixar escletxa perquè una interpretació esbiaixada acabi pervertint el seu esperit o, pitjor encara, convertint-lo en paper mullat. Perquè s'ha d'entendre que el que a Catalunya es veu de forma majoritària com un acte de sentit comú, com un pas cap a la normalització política, a Espanya es veu com una humiliació de l'Estat i, en casos extrems, com un gest totalitari. A la llarga, però, la dreta no podrà mantenir aquesta tensió al carrer i els fets acabaran donant la raó als que de bon principi van apostar per l'amnistia.
El sentit comú dicta que no es pot deixar milions de persones sense representació política, o amb una representació minvada per la presó o l'exili. El Codi Penal no hauria d'haver sigut mai la resposta adequada a les demandes legítimes de milions de catalans. Els líders del Procés ho podien haver fet millor o pitjor, és cert, però ningú havia d'haver anat mai a la presó o afrontar penes de desenes d'anys. Ni ells, ni els líders socials, ni encara menys persones com el major Josep Lluís Trapero, que finalment va ser absolt. Ara, si tot va bé, es podrà tornar a fer política, que és l'única manera que té la societat catalana de defensar els seus interessos. Es tracta d'una llei històrica que ha de donar pas a la resolució del conflicte mitjançant el diàleg i la negociació.
