Les lliçons de les eleccions gallegues
L'endemà de les eleccions gallegues tothom n'ha volgut fer una interpretació com més favorable als seus interessos millor, i per això és important matisar algunes de les afirmacions que s'han fet. La primera cosa que cal aclarir és que no és cap sorpresa que el PP hagi mantingut la majoria absoluta, ja que era el que preveien totes les enquestes a excepció de la del CIS, que cada vegada té menys crèdit. Una altra cosa és que, amb la patinada de Núñez Feijóo sobre els indults, es van crear unes expectatives per a l'esquerra que, a l'hora de la veritat, no s'han acomplert. En part perquè els gallecs han votat en clau gallega i no estatal.
Aquest mateix dilluns Alberto Núñez Feijóo ha insistit en el missatge que "Galícia és un model a exportar" i que el missatge que han llançat els electors gallecs és que "si es concentra el vot en el PP es frena l'independentisme i s'arracona el sanchisme". La realitat és, però, que el model gallec no és exportable per la senzilla raó que en aquest territori Vox és marginal, mentre que a la resta d'Espanya, depenent del lloc, té un vot que se situa al voltant del 10%-15%.
Tampoc es pot afirmar, amb les dades a la mà, que l'electorat gallec hagi castigat el PSOE per la seva aposta per l'amnistia, perquè la correlació de forces entre l'esquerra i la dreta és si fa no fa la del 2020. El que ha passat és que hi ha hagut un transvasament de vot des del PSdeG cap al BNG perquè els electors progressistes han vist en l'opció d'Ana Pontón l'alternativa més sòlida i creïble a l'hegemonia del PP. I això és així perquè el PSOE ha anat canviant de candidat a cada elecció, al contrari de l'aposta del BNG per Pontón, i no ha estat capaç de construir un projecte polític a mitjà i llarg termini.
Si hi hagués hagut una elevada abstenció entre l'electorat socialista o un transvasament cap al PP en lloc de cap al BNG, potser sí que es podria dir que l'amnistia ha passat factura al PSOE. Però això no ha passat. És més, els electors progressistes han concentrat el vot en un partit que no només és partidari de l'amnistia des de sempre, sinó fins i tot del dret a l'autodeterminació.
Però tampoc es pot dir que el PSOE s'hagi llançat en braços del nacionalisme, com repeteix el PP. Simplement passa que quan tens un competidor que ho fa millor, doncs el més normal és que et guanyi. I no cal que sigui una nacionalitat històrica perquè això passi: a Madrid mateix el PSOE té una posició subsidiària respecte a Més Madrid. I el mateix que li ha passat al PSOE li ha passat, de forma encara més descarnada, a Sumar. La candidatura de Yolanda Díaz també va ser improvisada, i s'ha vist com una formació poc útil i gens arrelada al territori.
En definitiva, de Galícia es poden extreure moltes conclusions, però poques són extrapolables al cas d'unes eleccions generals. Cada cop la gent vota diferent, en funció de cada elecció, i premia qui millor respon al seu interès. Galícia ha votat per la continuïtat d'un galleguisme conservador que, per cert, no té res a veure amb l'ayusisme ni amb l'aznarisme, i això és una bona notícia per a Feijóo.
