Mazón, en mans de Maribel Vilaplana
Partint de la base que és una anomalia que Carlos Mazón continuï sent president dels valencians un any després de la dana, i encara més després de la humiliació pública patida en l'homenatge a les víctimes de la setmana passada, aquest dilluns encara pot viure un altre dia infaust. La declaració davant la jutgessa de Catarroja de la periodista Maribel Vilaplana, que va compartir un dinar i una sobretaula de quatre hores amb el president mentre morien desenes de valencians arrossegats per la riuada, es perfila com a clau per al seu futur polític.
Vilaplana és la persona que pot explicar millor quin va ser el comportament del president en les hores crítiques de la dana, qui pot reportar quines trucades va atendre i quin era el seu grau de preocupació o, més ben dit, de despreocupació. Al contrari que els càrrecs imputats per la jutgessa –la consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso–, Vilaplana està obligada a dir la veritat, i a Mazón no li deu cap lleialtat política. Al contrari, es pot afirmar que el president valencià ha tacat per sempre més la seva imatge i ha condicionat la seva carrera professional.
Vilaplana, doncs, pot ser la baula feble per on comenci a prendre cos la imputació de Mazón, que no serà imminent però es pot començar a construir aquest dilluns. Cal tenir en compte que la jutgessa, Nuria Ruiz Tobarra, ha evitat fins ara investigar directament Mazón perquè volia acumular molta més informació abans de fer el pas, i que ha estat l'Audiència qui ha accelerat el pas a petició de les acusacions. Tot i això, la quantitat d'indicis que s'acumulen contra Mazón ja comença a ser ingent. La mateixa Pradas ja va deixar clar divendres que ella sí que havia informat puntualment el president que s'estava debatent la possibilitat d'enviar una alerta als mòbils, en contra del que ell ha declarat en diverses entrevistes. Si Vilaplana declara que recorda haver sentit alguna cosa sobre una alerta, o que el mateix Mazón li hagués fet un comentari al respecte, significaria el final de l'escapada per a Mazón.
Recordem que l'objecte de la investigació és aclarir el motiu del retard en l'enviament de l'alarma. I si es demostra que, sigui per acció o omissió, l'actitud indolent de Mazón aquell dia va ser un dels factors que van provocar la demora, podria haver d'afrontar responsabilitats penals, a més de les polítiques que encara no ha assumit personalment. Fa l'efecte que ni Mazón ni el PP havien calculat l'impacte que tindria el primer aniversari de la catàstrofe, i els últims dies s'estan convertint en un autèntic calvari per al president valencià. Si tingués un mínim de dignitat, ja hauria dimitit fa molt de temps. Ara afronta una situació endimoniada i cada dia que passa es clava un clau més al seu taüt polític. Aquest dilluns és el torn de Vilaplana. Però en vindran molts més en el futur. I no hi ha cap possibilitat que aquesta història acabi mínimament bé per a ell.
