El percentatge de productes catalans comercialitzats a Mercabarna era del 53% l’any 1988, mentre que el 2023 va ser només del 15%. Aquesta xifra, que apareix en un estudi presentat aquest dijous per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, resumeix a la perfecció la dificultat que té la població metropolitana de Barcelona per trobar productes frescos i de qualitat a prop de casa. De fet, la gran majoria dels habitants d'aquesta gran conurbació urbana (88,65%) viuen en zones on l’oferta alimentària principal són productes ultraprocessats i amb escassa presència d’opcions fresques o saludables.
Aquesta dificultat per accedir a aliments de qualitat és especialment greu als barris de rendes baixes, a causa del seu preu elevat, que al seu torn fa que l'oferta de mercats i altres establiments d'alimentació s'hagi reduït moltíssim. L'informe detecta alguns d'aquests punts negres, com ara la Torrassa, a l’Hospitalet de Llobregat; Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, i Ciutat Meridiana, a Barcelona. Això el que provoca és una creixent desigualtat territorial i social en l'accés a l'alimentació, que acaba repercutint en altres indicadors, com l'esperança de vida. I és especialment greu en el cas dels infants i joves, ja que una mala alimentació en aquestes edats pot deixar seqüeles per a tota la vida.
L'informe critica aquesta desigualtat, però en realitat el seu contingut ens interpel·la sobre el sistema alimentari en conjunt. Als municipis que formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona hi viuen més de 3 milions de persones, però només un 8% del territori són terres de conreu. L'accés a una alimentació sana, com ja passa en altres parts del planeta –com als Estats Units–, s'està convertint també a casa nostra en un luxe només a l'abast de certes classes socials, quan històricament, gràcies al pes de l'agricultura i la ramaderia pròpies i a les característiques de la dieta mediterrània, no havia estat així. Avui dia hi ha famílies que a prop de casa només tenen accés a ultraprocessats o productes envasats (i sovint importats), que són el camí més ràpid per patir obesitat, mentre que menjar-se un bon tomàquet o unes maduixes s'ha convertit en un somni inabastable.
L'informe assenyala altres punts interessants, com ara la importància dels mercats per garantir l'accés a productes frescos. Per tant, ja no estem parlant només del seu paper dinamitzador de l'economia i com a centre d'interaccions socials, sinó que tenen una relació directa amb la salut. Els mercats, doncs, són un tresor que cal protegir davant l'avenç de les grans corporacions de la distribució alimentària. En aquest circuit és clau, remarca l'informe, el paper de Mercabarna, que va néixer com una plataforma pública que tenia l’objectiu de garantir el subministrament de productes frescos a la població. Avui dia, però, Mercabarna depèn de les cadenes globals de subministrament i ja no de la producció pròpia del país. És evident que els ciutadans hem de fer un esforç i ser conscients de quin és l'impacte dels nostres hàbits de compra en la nostra salut i en el nostre entorn, però correspon a les administracions dissenyar polítiques que garanteixin un accés igualitari al menjar saludable.
