Més allà de les inversions, cal millorar la gestió i el manteniment
El que ha passat les darreres setmanes a Catalunya amb el col·lapse de Rodalies, que recordem que encara funciona a mig gas amb molts trams que s'han de fer amb autobusos i una reducció radical de velocitat, és potser l'afectació més greu per als ciutadans, però no l'única. El cas de l'A-2, que ha requerit actuacions d'urgència entre Cervera i la Panadella que no es van acabar fins ahir, és una altra mostra de com la falta de manteniment està afectant la mobilitat, la vida dels ciutadans i l'economia de moltes empreses. I, en aquest últim cas, es demostra que en bona part el que hi ha hagut és desídia, és a dir, falta de professionalitat i d'empenta dels responsables polítics i administratius que no han estat a l'altura del que demana el país. Els alcaldes de les poblacions afectades fa temps que reclamen que es millori aquell tram d'autovia, se senten abandonats i lamenten que s'hagi hagut d'arribar al punt de veure com desenes de cotxes punxaven les rodes pel mal estat de l'asfalt perquè s'hagin fet actuacions puntuals i s'hagin avançat una mica les obres de millora.
Certament, i això no es pot deixar mai de denunciar, la falta d'inversions cròniques a Catalunya per part de l'Estat ha provocat una situació de crisi que està empobrint el país i afectant la qualitat de vida de milions de persones. En són responsables tant el Partit Popular com el PSOE, les dues formacions polítiques que han estat al davant dels governs que voluntàriament han escanyat Catalunya i han negat aquestes inversions. Tots ells s'han omplert la boca d'unes pluges de milions que no han acabat d'arribar mai o s'han anat executant a mitges i a una lentitud molt allunyada de la celeritat amb la qual s'ha actuat en altres regions espanyoles. No tenen excusa, i fins que no ho solucionin no poden fer altra cosa que demanar perdó i fer-se'n responsables.
El problema ve de lluny i, precisament per aquest abandonament dels principals partits estatals i pel maltractament que ha patit Catalunya històricament, van sorgir amb força el Procés i la demanda d'independència. Ara els ciutadans han perdut la fe en la mobilització ciutadana, però el problema no només es manté sinó que s'està agreujant. I són les principals entitats econòmiques del país –de Foment i Pimec a la Cambra passant pel Cercle d'Economia– les que, realment preocupades i alarmades, estan alçant la veu reclamant un autèntic pla de xoc d'infraestructures que acceleri les inversions. L'economia catalana en conjunt funciona, els empresaris se senten còmodes i s'estan captant inversions, i fins i tot aquest darrer any van tornar moltes seus socials d'empreses que se n'havien anat i es va captar més negoci que a Madrid.
Tanmateix, més enllà de la inversió, el que ha fallat també és la gestió. L'estructura administrativa per assegurar el manteniment i la bona marxa del que ja tenim no està funcionant com tocaria, i en aquest punt cal revisar els protocols burocràtics i els controls polítics interns i parlamentaris. Les grans obres donen titulars, però el dia a dia és el que pateix la gent i el que cal millorar per assegurar que el país funcioni de manera eficient i sostenible.
