El món se la juga aquest 2024
De vegades pot semblar un tòpic, però en el cas del 2024 no sembla exagerat afirmar que l'any serà clau per al futur del planeta a curt i a mitjà termini. La raó és que als múltiples conflictes que estan en marxa, amb un enorme potencial desestabilitzador, com ara el de Rússia-Ucraïna i el d'Israel-Palestina, s'hi ha de sumar que l'any vinent la meitat d'habitants del planeta, uns 4.000 milions, estan cridats a les urnes. Això és així perquè coincideixen les eleccions europees, amb gairebé 500 milions d'electors, amb les de països com l'Índia, Rússia, Mèxic i, sobretot, els Estats Units.
En efecte, la possibilitat que Donald Trump guanyi les eleccions presidencials nord-americanes del novembre del 2024 posaria cap per avall tota la geopolítica internacional. D'entrada és possible que tallés el suport a Ucraïna per acostar-se a la Rússia de Putin i també a la Xina de Xi Jinping. De fet, aquestes eleccions seran crucials per al futur de Vladímir Putin, que previsiblement arrasarà a les eleccions russes del març i espera amb candeletes que una victòria de Trump al novembre li permeti sortir airós de la fallida invasió d'Ucraïna. En canvi, una nova victòria de Joe Biden li posaria les coses molt difícils al líder rus. Però una victòria de Trump no afectaria només les relacions internacionals, sinó que posaria en qüestió tots els avenços que ha fet la comunitat internacional en matèria de lluita contra la crisi climàtica, un dels grans reptes de futur.
La Unió Europea també viurà el seu particular tot o res a les eleccions del juny, en què l'auge de l'extrema dreta podria alterar les majories al Parlament Europeu i convertir aquesta institució, que sempre ha estat un motor del projecte europeu, en un fre. Caldrà estar, doncs, molt atents tant al resultat dels dos grups de tendència ultra que hi ha ara a la cambra com al capteniment del Partit Popular Europeu, que sota el lideratge de Manfred Weber amenaça amb abandonar el clàssic consens bipartidista amb els socialdemòcrates per abraçar les tesis de l'extrema dreta i imposar la seva agenda, per exemple, en matèria de control de la immigració.
Tot i això, el conflicte que té més capacitat per enverinar l'escena internacional és el que es desenvolupa a hores d'ara a la franja de Gaza. Dos mesos després de l'inici de la invasió, Israel encara sembla lluny del seu objectiu, és a dir, destruir Hamàs, i el que és més greu: no té encara un calendari realista i creïble sobre la taula. L'únic invariable és l'augment constant de civils palestins morts, que ja serien 20.000 segons les autoritats de la Franja, un degoteig que està fent virar l'opinió pública mundial i exasperant especialment els països àrabs. La comunitat internacional, i en especial els Estats Units, han de pressionar Benjamin Netanyahu perquè aturi els bombardejos i s'iniciï un procés negociador seriós. Si això no passa, l'any 2024 podem veure com el conflicte s'enquista o, encara pitjor, s'expandeix, amb actors molt perillosos com ara l'Iran. D'aquí un any, quan fem un nou balanç, sabrem si estem pitjor o millor que avui.
