Tot el debat al voltant de la immigració té moltes arestes i és presa fàcil de discursos demagogs i populistes. Per això és important tenir dades que ens serveixin per analitzar el fenomen en totes les seves dimensions. És molt interessant l'estudi que Funcas ha publicat aquest dijous i que xifra en un 47% l'aportació dels treballadors estrangers al creixement de l'economia espanyola des de l'any 2022. És a dir, la meitat del creixement és directament atribuïble a la immigració. O cosa que és el mateix, sense aquesta aportació de mà d'obra estrangera el creixement seria la meitat, o fins i tot menor, perquè hi hauria sectors sencers a la vora del col·lapse.
Perquè efectivament el que també constata aquest informe és que els nouvinguts realitzen de forma majoritària els treballs més durs i més mal pagats, mentre que els locals copen les feines que requereixen més formació i, per tant, estan més ben remunerades. Aquesta és una realitat perfectament constatable en els nostres entorns més pròxims. Sigui en els camps en època de collita, en escorxadors, a les carreteres fent reparacions o en l'àmbit de les cures, els estrangers representen ja la majoria de la mà d'obra. En concret, el sector primari és absolutament dependent dels treballadors estrangers, i també cada vegada més altres sectors com el de la construcció. Es calcula que gairebé tots els 2 milions de treballadors que s'han incorporat a la Seguretat Social des del 2019 són estrangers, i la seva aportació és clau per explicar la recuperació d'una guardiola de les pensions que va estar a punt de buidar-se durant la crisi econòmica.
És evident, doncs, que la via que ha trobat Espanya per créixer molt per sobre de la mitjana europea es basa en l'arribada d'aquesta mà d'obra, cosa que fa que avui en dia els estrangers ja siguin una part substancial de la població. De fet, avui s'ha sabut que Espanya ha superat per primer cop la xifra de 10 milions de nascuts a l'estranger. ¿Això vol dir que tot són avantatges? En absolut. L'arribada d'importants contingents de població forana a qualsevol lloc planteja reptes importants en l'àmbit de la cohesió social, com ara l'aparició de bosses de pobresa que també són molt visibles. Sempre ha sigut així.
Sense anar més lluny, aquest dijous el Congrés dels Diputats ha aprovat una llei per endurir les penes als delinqüents multireincidents amb el suport dels dos principals partits, el PP i el PSOE, i de tota la resta de formacions conservadores, incloent-hi el PNB i Junts, que era la força proponent. La multireincidència s'ha convertit en un problema a causa, entre altres coses, del col·lapse que viuen els jutjats. L'extrema dreta relaciona directament la immigració amb la multireincidència mentre obvia les dades sobre el creixement econòmic. Per la seva banda, Suïssa votarà en referèndum limitar la població a 10 milions d'habitants (ara són 9,1). Aquests plantejaments poden seduir alguns, però què passarà quan la població envelleixi? Qui cotitzarà i pagarà impostos? Quina serà la piràmide demogràfica? En tot cas, són debats que no es poden tenir sense totes les xifres a la mà.
