El perill de no veure les màfies com el que són
El crim organitzat és difícil de retratar i perseguir perquè viu, en bona part, amagat i camuflat en tota una trama de negocis que combinen la legalitat amb la il·legalitat. En això coincideixen gairebé tots els experts consultats amb motiu del dossier sobre màfies que trobareu avui, que apunten com aquest procés de transformació de les principals màfies en una mena d'empreses transnacionals amb interessos a les dues bandes s’ha accelerat amb la pandèmia.
La imatge del mafiós tipus Soprano cada cop és menys real, encara que no es pot menystenir de cap manera ni el crim ni la utilització de la violència, que continua present en la majoria d’organitzacions. Avui mostrem un panorama general d’aquesta evolució i també de quins són encara els principals grups de màfia organitzada que hi ha al món, molts dels quals tenen relacions entre si i es reparteixen i distribueixen el negoci col·laborant per ser més eficients en la part que controlen més bé.
Però cal estar molt atents a les diverses alertes dels experts que porten anys seguint-los la pista. Una és global: hi ha la sospita fonamentada que els grans grups mafiosos, amb extorsió, es vagin quedant empreses legals per mirar d'aconseguir un bon tros del pastís dels fons europeus per la pandèmia. Ho han fet amb altres tipus de subvencions i, com diu el sociòleg Umberto Santino, un dels grans experts italians, s’espera que ara passi el mateix. Per això han saltat totes les alarmes.
Centrant-nos en Catalunya, cal estar molt atents a les màfies de la marihuana, perquè s’ha comprovat que aquest negoci, que en principi podria semblar menys perillós que un altre tipus de narcotràfic, està derivant igualment en un considerable augment de la violència i, el que és més perillós, en més infiltració de les màfies en les administracions i les cúpules dels estats (com ha passat a Mèxic o Colòmbia, per exemple), que al final és un dels seus grans objectius. Els casos d’agents de policies locals o dels Mossos implicats en actuacions d’alguns d’aquests grups organitzats han fet saltar les alarmes i mostren que, igual com ha passat a gran escala al sud d’Espanya, el narcotràfic mou diners fàcils que tempten molta més gent de la que es podria pensar.
Els tentacles dels grups del crim organitzat s’infiltren a l’economia legal i a les administracions i no sempre és fàcil identificar-los. Hi ha el perill evident que el fenomen sigui tan gran que es faci difícil destriar què és legal i què il·legal. A Itàlia això ho saben bé i, malgrat tots els esforços, els costa molt sortir-se’n. No es pot minimitzar el problema i potser comença a ser hora que en l'àmbit europeu hi hagi una actuació més coordinada i contundent per aturar l’expansió. La globalització i les oportunitats de la xarxa els han tornat més invisibles i això els converteix en més perillosos.
