Els 'menes' i el perill del racisme

Els fets ocorreguts aquests dies a Canet de Mar són molt preocupants i cal tallar-los d'arrel

Els fets ocorreguts aquests dies a Canet de Mar són molt preocupants. Afortunadament els ha protagonitzat una minoria, però denoten una deriva racista que no augura res de bo. No es pot culpabilitzar uns menors d'edat estrangers no acompanyats ('menes') de suposats robatoris o assetjaments sense proves, a crits i enmig de la plaça pública. I menys quan no hi ha hagut cap denúncia concreta. Els adolescents que van ser assetjats al carrer sortien de la biblioteca, estan escolaritzats i tenen molts amics al poble, tal com expliquem al diari. Els veïns que els van assenyalar es van deixar endur per un prejudici d'arrel clarament intolerant, a partir de la idea primària que els estrangers per definició són sospitosos. Encara resulta més increïble l'actitud amenaçadora de l'home que va entrar amb un punyal al centre que acull els nois: la Generalitat ja ha anunciat que es presentarà com a acusació particular contra l'agressor, en defensa dels drets dels menors. L'alcaldessa de Canet, que és a més la propietària de la casa de colònies on hi ha el centre de la DGAIA que acull una cinquantena de nois, assegura que darrere l'onada de fets delictius al municipi de les últimes setmanes no hi ha els 'menes', sinó màfies que operen a la comarca del Maresme. 

Aquestes actituds de culpabilització genèrica d'un col·lectiu feble i vulnerable són extremadament perilloses i s'alimenten de l'onada xenòfoba que cada cop guanya més terreny en l'opinió pública i en el debat polític. Els discursos d'extrema dreta són el caldo de cultiu que fa aflorar aquestes situacions d'intolerància, sempre latents però que fins no fa tant estava mal vist que s'expressessin. Ara ja no. Ara és com si irresponsablement s'hagués donat via lliure al racisme. Un racisme en el qual es barregen massa coses i causes: la por econòmica d'una classe mitjana que ha sortit empobrida de la crisi, un increment de la inseguretat que costa de combatre amb mesures efectives i sobre el qual és massa fàcil bastir discursos demagogs, unes polítiques d'immigració a nivell europeu cada cop més erràtiques i incoherents, que lluny de solucionar el problema l'estan enquistant, i una pulsió de rebuig a la diferència de la qual cap societat no està mai immunitzada del tot. 

Tot plegat ens situa en un escenari delicat, inflamable per qualsevol piròman. Per això cal tallar d'arrel situacions com les que s'han produït a Canet. La situació i gestió dels 'menes' ja és per si mateixa prou complicada per convertir-los en cap de turc de les nostres pors i febleses. Si hi ha problemes de comportament en algun cas concret, cal abordar-los. Però no es pot generalitzar. Perquè, malgrat el fort increment d'arribada de 'menes', i malgrat les dificultats pressupostàries i d'equipaments per acollir-los, les situacions conflictives han sigut aïllades. El que ha passat a Canet ha de ser, doncs, una excepció que no es pot repetir. Tot i les evidents dificultats, tant en el cas dels 'menes' com en general, la societat catalana ha seguit demostrant aquests últims i difícils anys capacitat d'acollida i d'integració. I ha de continuar així. 

El + vist

El + comentat