Pobresa i nivell escolar, vasos comunicants
En el camp educatiu s'ha instal·lat la preocupació, justificada i que la pandèmia ha fet més aguda, pels problemes en l'adquisició de coneixements. Les últimes dades de les proves de competències bàsiques, amb caigudes generals en matemàtiques, català i anglès, han acabat de fer saltar les alarmes, tot i que el problema ve de lluny. És un debat complicat, una de les potes del qual –potser la més rellevant– té a veure amb el nivell sociocultural de les famílies i, per tant, amb el suport, o no, que reben els alumnes. És molt diferent que un noi o noia rebi atenció i seguiment a casa, amb llibres i pares que llegeixin, i amb possibilitat d'accés a activitats extraescolars o de reforç, que infants que no tinguin tot aquest coixí i entorn familiar. Si en un centre predominen les famílies per a les quals la prioritat és arribar a final de mes, i la resta –inclosa l'educació dels fills– queda en un segon pla, es fa molt difícil apujar el llistó per al conjunt dels alumnes. En aquest cas, resulta peremptori reforçar l'equip de mestres i de personal de suport per intentar corregir aquesta desigualtat de sortida. De fet, cada cop és més clar que el nivell va per barris: els centres d'alta complexitat o vulnerabilitat són els que empenyen cap avall el nivell general.
En aquest sentit, el de les desigualtats de base, la situació ha empitjorat. Des que fa gairebé quatre anys el Síndic de Greuges i el departament d’Educació van signar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, la detecció d’alumnes amb necessitats educatives específiques per risc de pobresa i exclusió social s’ha quintuplicat. En la inscripció a infantil 3, s'ha passat d'un 3,4% el curs 2018/2019 a un 17,3% aquest curs. Com sempre passa amb aquest tipus de dades, pot ser que s'hagi avançat en la detecció de casos o que hagi empitjorat la situació socioeconòmica general de les famílies. Segurament és una combinació de les dues coses. Ara bé, tal com denuncia la mateixa síndica Esther Giménez-Salinas, gairebé la meitat dels municipis catalans (42%) no ha creat les unitats de detecció que, des de fa un any i mig, preveu la llei.
La realitat, en qualsevol cas, és preocupant. A més de la detecció i del necessari reforçament dels centres d'alta complexitat, també cal consolidar les polítiques de distribució equitativa dels alumnes per evitar escoles gueto. En aquest punt s'ha millorat una mica, però encara hi ha molt camí a fer. El curs 2018/2019 calia canviar de centre el 44% d’alumnes estrangers de primària i el 35% de secundària. Aquest curs, en canvi, la proporció per garantir una escolarització equilibrada es troba al 36% a primària i al 30% a secundària. En aquest punt, la feina dels municipis torna a ser crucial, i també els ajuts públics als centres, tant públics com concertats, que incloguin alumnes vulnerables. La lluita contra la segregació escolar continua sent un element crucial per contribuir a remuntar el nivell de coneixements.
