El PP blanqueja el franquisme de la mà de Vox
El Partit Popular espanyol té una taca d'origen respecte als seus homòlegs europeus de centredreta, i és que va ser fundat per un ministre del règim de Franco, Manuel Fraga. Tot i això, havia anat fent passos per deslligar-se del seu passat i entrar dins d'un cert consens molt bàsic al voltant de la dictadura, com ara que va cometre atrocitats i que les seves víctimes necessiten una reparació. Així, el 21 de novembre del 2002, el PP va votar a favor en el Congrés d'una proposició no de llei que incloïa una condemna implícita del franquisme i es mostrava a favor de facilitar l'obertura de fosses i la identificació de les víctimes de la repressió franquista. És cert que després d'aquesta data ha votat nombroses vegades en contra de condemnar el règim de Franco, i també de les diferents lleis de memòria, però també és cert que quan algun dels seus membres ha elogiat el franquisme se n'ha desmarcat. Ara, però, i a causa dels pactes autonòmics amb Vox, el PP està fent passos enrere i assumint tesis de l'extrema dreta.
El PP i Vox han aprovat lleis de memòria (de concòrdia, en diuen) al País Valencià i a Castella i Lleó. En aquest últim cas és més cridaner perquè la nova llei en rectifica una que va aprovar el PP en solitari el 2018, i, per tant, serveix per veure negre sobre blanc la influència de Vox. Bàsicament es tracta de blanquejar el franquisme adduint que no hi ha un consens historiogràfic (cosa que és falsa perquè el consens existeix), que no hi va haver bons i dolents i que les responsabilitats del que va passar s'han de repartir entre els dos bàndols. Si es mira més enllà es veu que hi ha una intenció concreta de protegir els botxins i criminals de guerra franquistes, ja que la llei prohibeix "la difusió pública d'imatges, documents o qualsevol altre material que pugui revelar la identitat de les persones involucrades en el procés de recuperació". O sigui, del que es tracta és d'enterrar les víctimes sota les espesses capes de silenci en què han viscut fins fa molt poc, i protegir el bon nom d'aquelles famílies que van estar lligades al règim o hi van col·laborar en les seves malvestats.
En realitat, doncs, no estem davant de lleis de concòrdia, sinó tot el contrari: són lleis que volen acabar d'esclafar un dels bàndols, el perdedor, concretament, que porta dècades lluitant per recuperar la memòria i la dignitat de les seves víctimes. En una segona fase, el que s'entreveu de les lleis és que es planeja canviar el discurs de la dictadura a l'ensenyament i exercir la censura sobre aquelles obres que "puguin reobrir ferides", segons la seva manera de veure. Aquests casos de censura, d'obres de teatre, per exemple, ja s'han donat en alguns municipis de la mà de Vox.
Que l'extrema dreta defensi el franquisme no és cap novetat. Però sí que ho és que un partit de centredreta que es diu demòcrata es plegui a les exigències dels radicals i vulgui treure ferro a un règim criminal com el franquista, que va ser aliat de Hitler i Mussolini. Alberto Núñez Feijóo ha d'aturar aquesta deriva abans que sigui massa tard i el seu partit acabi colonitzat pels ultres.
