El PP comença la seva ofensiva contra el valencià
BarcelonaHo van prometre en campanya i, el mateix dia de la presa de possessió del nou govern valencià, ja s'han anunciat les primeres mesures contra el català a l'ensenyament. El nou conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha anunciat en el seu primer dia al capdavant del departament que el valencià deixarà de ser vehicular (s'hi feien un mínim del 25% de les matèries) a les comarques castellanoparlants del País Valencià, una mesura que havia introduït l'anterior govern d'esquerres i que buscava que tots els alumnes valencians, amb independència del seu lloc de residència, tinguessin un mínim coneixement de la llengua. D'aquesta manera es tornarà a la situació anterior al 2018, quan en aquestes comarques només es feia l'assignatura de valencià i on a més existia la possibilitat de demanar estar-ne exempts. Des que es va aprovar el nou sistema, el PP ha agitat el tema i ha intentat conflictivitzar-lo al màxim dins de les AMPA en unes zones on, sobretot a Alacant, hi ha hagut molta oposició al valencià.
Es tracta únicament d'un primer pas que només afecta el 13% de la població valenciana, però que ja indica clarament quina és la direcció que vol imposar el nou govern de PP i Vox pel que fa a la llengua. De fet, el mateix Rovira ha confirmat que pretén canviar el model lingüístic per garantir "la llibertat d'elecció" dels pares, però sense concretar encara com ho faran. Sigui com sigui, és evident que totes les decisions que es prenguin no aniran en la direcció de reforçar el valencià a l'escola sinó tot el contrari. L'objectiu final no és cap altre que fer que no sigui imprescindible conèixer la llengua pròpia al País Valencià, de manera que a poc a poc vagi desapareixent. Per aconseguir-ho el primer pas és l'escola, que depèn directament del PP; després vindrà l'administració, on es relaxaran els requisits lingüístics al màxim, i finalment l'àmbit cultural, aquest sí en mans de Vox, on ja ha quedat clar que es tallarà qualsevol finançament a activitats en la llengua pròpia.
Finalment, no deixa de ser significatiu que dels deu membres de l'executiu només un jurés el càrrec en valencià. I ni el president, Carlos Mazón, ni la portaveu, Ruth Merino (ex de Ciutadans), el parlen. A partir d'ara les principals figures institucionals valencianes no faran servir la llengua pròpia, cosa que llança un missatge molt potent a la ciutadania: el valencià és molt bonic i queda bé per a les proclames falleres, però no per als usos més elevats.
Un cop més, el País Valencià serà el laboratori on la dreta espanyola assajarà les seves polítiques lingüístiques, amb l'objectiu d'estendre-les després a la resta de l'Estat. Catalunya hauria d'estar molt vigilant i prendre nota sobre el que passa al sud del Sénia, perquè l'ofensiva contra el català també arribarà aquí. I seria un error desentendre's, com va passar en el passat, del que passi al País Valencià i les Illes Balears. Perquè quan s'ataca la llengua allà, també es fa més petit el perímetre de la cultura catalana.
