Un estat sense democràcia, un president equiparat a capo de la màfia o una Espanya que viu en una pretesa dictadura. Aquesta és la dialèctica perillosa en la qual s'ha instal·lat el PP, que confia que acabi fent caure Pedro Sánchez i catapulti el partit a la Moncloa. Es tracta de portar al límit els atacs al govern espanyol ("Sánchez y los suyos") i proclamar-se, immediatament, com la solució perquè la "decència" torni a governar Espanya. Així ho prometia aquest diumenge el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, durant la manifestació a Madrid, que ha tornat a ser un exemple que tot s'hi val (insults, acusacions, insinuacions...) per fer caure un adversari a qui ja no cal tenir cap mena de respecte.
A l'hora dels discursos, han tornat les dues cares d'un partit que necessita (així l'hi diuen les enquestes, es veu) els exabruptes de Díaz Ayuso per retenir el vot que li pot arrabassar Vox. Tot i l'explícit lema de la manifestació –"Màfia o democràcia"–, Feijóo s'ha esforçat per aparcar les paraules més gruixudes i vendre centralitat, però sense perdre el to bel·ligerant que ja és marca del partit: "Senyor Sánchez, rendeixi's a la democràcia. Convoqui eleccions ja", li ha exigit per enèsim cop des del micròfon.
Amb la carta de la moció de censura anul·lada per falta de suports que facin viable descavalcar Sánchez i amb uns indicadors econòmics que, ara per ara, no li donen munició per atacar el govern espanyol, què li queda al PP? Doncs sembla que només escalfar el carrer, atiar la crispació. Si en les anteriors convocatòries va ser la llei d'amnistia el motiu per cridar a la mobilització, la d'aquest diumenge s'aferra a la suposada guerra bruta del cas Leire i als dubtes de fins a quin punt Ferraz n'estava al corrent.
"Sí als espanyols honrats, sí als lampistes de veritat..." Feijóo ha enumerat tot de conceptes per mirar de marcar distàncies amb els socialistes. No deixa de ser curiós sentir acusacions de "corrupció" i "clavegueres" tenint a primera fila l'expresident Mariano Rajoy, tombat per una moció de censura després de la condemna pel cas Gürtel i que tenia al govern, comandant Interior, el ministre Fernández Díaz, que serà jutjat per la guerra bruta.
Amagant les banderes del partit i demanant als manifestants (molts vinguts en bus d'arreu d'Espanya) exhibir la bandera espanyola, el PP busca entrar, de pas, en el cos a cos amb Vox per erigir-se en els aniquiladors del sanchisme. D'això en sap força Díaz Ayuso. En una exhibició del que Feijóo ha venut com "estils i intensitats diferents", la presidenta madrilenya ha mantingut el to de menyspreu que ja va fer explícit divendres a la Conferència de Presidents: "Espanya no és plurinacional. No som estrangers a casa nostra. Els que han expulsat l’espanyol per fabricar noves identitats són els que sobren".
I mentre Feijóo clamava davant de la multitud per anar a les urnes aviat i vèncer Sánchez "democràticament", Ayuso es despatxava insinuant que Espanya és avui, en realitat, "una dictadura" i fent una comparació amb Veneçuela, on "hi ha urnes, però no democràcia". Amb aquestes afirmacions, com s'han d'interpretar les constants referències a la "concòrdia" i la construcció de "ponts" que s'ha entestat a fer el líder del PP minuts després? Són unes paraules que sonen més aviat buides i que es veuen desmentides pels fets. L'actitud del PP des d'ara i fins al final de la legislatura serà la de fer oposició descarnada i ininterrompuda al govern Sánchez, encara que això porti al bloqueig i que, finalment, qui ho pagui siguin els ciutadans.
