Recerca, recerca i transferència
Arribaran a Catalunya els 260 milions dels fons de recerca pendents del 2024 i el 2025. Era un dels acords per a la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez, pactats amb ERC. Es tracta d'una partida més que notable per a un sector molt rellevant. Tot i que no hauria de ser notícia que els acords es compleixin i que la R+D (recerca i desenvolupament) sigui prioritària, malauradament ho és. Estem massa acostumats a les carpetes oblidades en un calaix i a les bones intencions que no es materialitzen. Per tant, sí, és notícia: 260 milions per potenciar institucions de referència com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Sincrotró Alba, la Vall de la Quàntica i el Centre d'Anàlisi Genòmica, entre d'altres. També per impulsar les plantes de descarbonització de Tarragona i 42 centres de la xarxa Cerca.
El que cal ara és que la lletra petita no aigualeixi l'acord perquè totes aquestes plataformes de coneixement i innovació senzillament puguin tirar endavant la seva feina en millors condicions. És a dir, sense contractes precaris que no garanteixen la continuïtat dels investigadors i sense instal·lacions necessitades d'ampliació o posada al dia. La seva és una feina que els experts no es cansen de fer constar que és cabdal per empènyer l'economia catalana cap a un creixement qualitatiu que permeti superar la dependència del turisme i que situï Catalunya com una regió innovadora. Necessitem, doncs, recerca de primer nivell i transferència efectiva als sectors industrials del coneixement que aquesta recerca generi. Només així s'aconseguirà crear llocs de treball d'alt nivell i retenir i atreure talent. Pel que fa a això, avui, amb el tancament trumpista dels Estats Units, s'obre una finestra d'oportunitat. En qualsevol cas, el canvi de model productiu passa per aquestes premisses, tan fàcils de formular com difícils de dur efectivament a la pràctica. Aquesta injecció de recursos hi ha d'ajudar.
Més enllà de la notícia puntual que ara comentem, i que ahir van anunciar primer el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i després, tot seguit, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, el que encara seria més de celebrar és que en els anys a venir quedin consolidades partides equiparables o creixents. Perquè, com és sabut, la recerca demana continuïtat i temps llargs. L'estabilitat resulta crucial a l'hora d'obtenir resultats consistents en els terrenys de la ciència i la tecnologia. El cost de la recerca és elevat, però com a contrapartida té un potencial multiplicador. A vegades les apostes investigadores no tenen premi immediat: és un risc que cal assumir com a part d'una estratègia que es resumeix en tres paraules: recerca, recerca i transferència. Una estratègia al darrere de la qual hi ha d'haver convenciment polític, persistència i una execució eficaç. Amb una aposta així, si es diversifiquen bé els camps d'actuació i es casen amb els sectors productius, els èxits acaben arribant. Si, en canvi, només compten la immediatesa i l'electoralisme curtterminista –un vici massa habitual en la política actual–, llavors no hi ha res a fer.
