La UE davant una nova crisi de refugiats

Erdogan utilitza els refugiats com una arma política

Era qüestió de temps, amb l'explosiva situació que ha provocat Turquia obrint les fronteres als refugiats sirians perquè entrin a la UE, i la resposta d'aquesta, que passés una desgràcia. I això és el que ha passat amb la mort d'un nen en una embarcació que ha naufragat quan intentava arribar a l'illa grega de Lesbos. Un altre està hospitalitzat, però fora de perill. La Guàrdia Costera intenta aquests dies aturar l'arribada de refugiats envestint les embarcacions i fins i tot amb trets. una imatge lamentable.

El que està passant ara mateix a la frontera entre Turquia i Grècia és fruit de múltiples factors en la complicadíssima geopolítica de la zona, però el resultat tangible de tot plegat és una possible crisi humanitària que és una bomba de rellotgeria per a una Unió Europea que ara mateix no passa pel seu millor moment. Recordem que la UE va arribar a un acord econòmic amb Turquia l'any 2016, per valor de 3.000 milions d'euros, perquè es fes càrrec dels refugiats que fugien de la guerra de Síria davant les reticències dels estats a l'hora d'acollir-los. Alguns països, com ara Espanya, mai van arribar a la xifra a què s'havien compromès.

D'aquesta manera, Europa es pensava que havia resolt la crisi, però en realitat l'única cosa que estava fent era ajornar-la i dotar d'un elevat poder de negociació la Turquia d'Erdogan, que ara pot fer servir l'aixeta dels refugiats per fer xantatge a la UE. I això és exactament el que està fent: els refugiats sirians s'han convertit en la principal arma política d'Erdogan per pressionar la Unió Europea i aconseguir el seu suport en la guerra de Síria. Recordem que, a Síria, Ankara dona suport als rebels que resisteixen a Idlib, i que desenes de soldats turcs van morir la setmana passada en un bombardeig de l'aviació russa, aliada de Baixar al-Assad. I recordem també que va ser la retirada dels Estats Units de la zona, on lluitaven contra els islamistes prestant ajut als kurds, el que va propiciar l'entrada de forces turques, o dels seus aliats, en una franja fronterera, amb l'objectiu d'impedir que els kurds de Síria poguessin ajudar els de Turquia.

Tot plegat és producte de la degradació provocada per un conflicte que es va iniciar l'any 2011 i que està a punt de guanyar Al-Assad amb l'ajuda de Rússia, però que ha deixat en evidència la inoperància de la UE i la seva falta de pes en el tauler mundial. El preu de no haver aturat a temps l'escalada a Síria ha sigut terrible en termes humanitaris, amb un càlcul aproximat de mig milió de morts i un milió i mig de persones ferides. D'altra banda, 13 milions i mig de persones s'han convertit en refugiats sense cap més esperança que poder arribar a un país europeu.

Davant d'aquesta situació la UE sembla noquejada, sense nord, i l'únic que se li acut és enviar policia a la frontera per intentar evitar una nova onada de refugiats com la del 2015. No hi ha projecte comú, ni política exterior comuna, ni política migratòria comuna. Grècia ha d'afrontar gairebé en solitari la crisi. O la UE reacciona o continuarà sent víctima del xantatge de règims autoritaris com els d'Erdogan, Putin o qualsevol altre.

El + vist

El + comentat