Els 17 elements químics coneguts com a terres rares tenen propietats magnètiques, òptiques i elèctriques que els fan crucials per a la fibra òptica, les pantalles i els dispositius electrònics en general. S'utilitzen per fabricar radars i sensors, bateries recarregables, satèl·lits, drons, ordinadors, telèfons mòbils, altaveus, telescopis i fins i tot aparells mèdics. En una societat cada vegada més tecnològica que intenta virar dels combustibles fòssils a les energies renovables, són materials cada cop més necessaris. Components aparentment tan senzills com els imants dels discs durs, els altaveus i la majoria dels motors elèctrics es fan amb aquestes terres rares.
La Xina és la principal potència mundial en l'extracció d'aquests elements químics i d'altres minerals crítics per a la indústria. I també s'ha convertit en la principal potència a l'hora de refinar-los per al seu ús, en processos complexos que impliquen substàncies tòxiques i perills per al medi. Tot plegat ho ha aprofitat també per convertir-se, a més, en la principal potència productora de molts components, com els petits imants esmentats més amunt, sense anar més lluny. La Xina domina el sector de les terres rares i ho aprofita per reforçar el seu lideratge cada vegada més evident en la fabricació d'aparells electrònics.
Els Estats Units, malgrat els anuncis, promeses i gesticulacions de Donald Trump, continuen profundament dependents de la Xina per a aquests elements químics. Per això els interessava tant l'acord amb Ucraïna per a l'extracció de terres rares: el territori ucraïnès té un 5% dels recursos minerals del món i reserves de 22 dels 34 minerals que la Unió Europea considera crítics. Però bona part d'aquests dipòsits són ara en zones que controla Rússia. Aquesta dependència també porta Trump a mirar amb cobdícia cap a Groenlàndia i el Canadà. I fins i tot s'atreveix a llançar proclames expansionistes que recorden massa èpoques que crèiem superades.
En països com el Congo i Myanmar els elements químics crítics també són gasolina per als conflictes armats. A Colòmbia els narcos han entrat al negoci miner. En llocs com Malàisia i Madagascar i fins i tot a Suècia hi ha protestes i conflictes ecològics i socials relacionats amb l'extracció d'aquests materials i el seu processament. Són el cantó fosc de la cursa tecnològica global.
A Europa no podem tancar els ulls. Mentre les grans potències mundials mouen les seves fitxes al tauler geopolític per assegurar-se l'abastiment, el control o fins i tot el monopoli de terres rares i altres minerals crítics, hem d'afrontar la situació amb responsabilitat. Això no vol dir saltar-nos totes les mesures de control i protecció ambiental, com fan altres potències. Vol dir no defugir el problema, significa buscar de manera coordinada la forma d'abastir-nos, d'arribar a acords internacionals amb països productors, d'extreure i explotar aquests materials de manera segura i de potenciar la recerca i el desenvolupament, evidentment, per trobar alternatives a aquests elements.
