El tarannà i el govern Puigdemont
El president estarà envoltat d’un executiu més jove, més femení, més social i de perfil més polític
La cerimònia de promesa del càrrec de president de la Generalitat va donar ahir pistes prou clares de com actuarà a partir d’ara el nou govern de Catalunya i, especialment, la persona que l’encapçala. Carles Puigdemont va ser breu i clar. La fórmula triada per al jurament no deixa cap escletxa de dubte sobre el rumb que vol prendre: per primer cop no feia cap esment explícit al rei ni a la Constitució -implícitament sí, ja que va fer referència a unes genèriques “obligacions” inherents al càrrec- i, en canvi, prometia “fidelitat al poble de Catalunya representat pel Parlament”. En paral·lel a la claredat en l’objectiu independentista, el nou president va fer èmfasi en els continguts socials i en la voluntat de “fer les coses bé”, és a dir, amb “solvència jurídica”, diàleg i pedagogia. Sens dubte, Puigdemont anirà per feina, però vol fer-la sense trencadissa. I, tanmateix, no ho tindrà gens fàcil. Al davant hi trobarà un Estat tancat a qualsevol mena de negociació. El president espanyol, Mariano Rajoy, va ser ahir un cop més inequívoc: “No s’obrirà cap procés constituent ni es faran estructures al marge de les de l’Estat”. La Zarzuela i la Moncloa també han fet evident aquests dies, amb el tracte institucional a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president sortint, Artur Mas, amb quin ànim afronten el canvi de govern a Catalunya.
I si Puigdemont es trobarà al davant un mur, al costat hi tindrà, a diferència del seu predecessor, un equip de govern més jove, més femení, més social i més polític. El canvi generacional és obvi: els membres de l’executiu ja són tots fills de la Transició i la democràcia. Han crescut en llibertat, han anat a una escola catalanitzada i miren més endavant que enrere. També és més femení, amb cinc dones, un rècord en la història de la institució. És, sens dubte, més social, a causa del repartiment de conselleries entre CDC (7) i ERC (5), a més de l’execosocialista Raül Romeva i del mateix Puigdemont, que se situa en l’ala més socialdemòcrata de Convergència. I, finalment, el perfil d’aquest executiu és clarament més polític que tècnic.
