28/11/2019

La divisió al TC demostra que a Catalunya hi ha drets fonamentals en joc

2 min
Oriol Junqueras durant la seva intervenció en l'interrogatori al Suprem en el judici al Procés.

BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha rebutjat un recurs de la defensa d'Oriol Junqueras contra la presó provisional que se li va dictar el 2 de novembre del 2017 i que ha estat efectiva fins a la condemna dictada el 14 d'octubre pel Tribunal Suprem. La novetat és que aquesta vegada no ho ha fet per unanimitat, com era la norma des que va començar el Procés, sinó que hi ha tres magistrats que s'hi han pronunciat en contra i han emès un vot particular. La sentència, però, s'ha aprovat per nou vots a tres, cosa que vol dir que hi ha magistrats considerats progressistes que s'han alineat amb el bloc conservador.

Serà molt interessant veure el contingut de la sentència –que trigarà encara uns dies a fer-se públic– i analitzar quins són els arguments dels magistrats dissidents en els seus vots particulars. Aquesta esquerda dins del màxim intèrpret de la norma constitucional és transcendental per diversos motius. El primer és que es demostra per la via dels fets que tot aquest procés judicial no era una qüestió que afectés només els independentistes sinó que hi havia drets fonamentals en joc. En aquest cas concret estem parlant d'unes presons preventives que, almenys per a una quarta part del TC, han resultat abusives i han violat el text constitucional. I un cop l'alt tribunal espanyol ja s'ha pronunciat, ara serà el torn del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

La segona conclusió és que finalment es posa de manifest que les decisions que s'han pres en l'àmbit judicial no tenien un caràcter merament "tècnic", com s'ha volgut fer creure, sinó que, quan les han analitzat juristes d'una determinada sensibilitat, s'hi ha detectat un biaix polític. Això no és cap sorpresa. Aquest biaix polític ha sigut evident al llarg de tot el procés, des dels informes de la Guàrdia Civil fins als escrits de la Fiscalia, passant per les interlocutòries del jutge instructor. I, finalment, també en la sentència dictada pel tribunal encapçalat per Manuel Marchena.

A partir d'ara, ningú podrà dir que no hi ha drets fonamentals en joc quan les decisions judicials són qüestionades fins i tot per membres del Constitucional. La divisió dins de la institució encara podria ser més acusada en el cas del recurs contra la decisió de no permetre l'assistència de Junqueras a la constitució del Parlament el gener de 2018. En aquest cas hi ha dues ponències contraposades: una redactada per un magistrat progressista que rebutja la decisió de Pablo Llarena i una altra del mateix president, el conservador Juan José González Rivas, que l'avala. Veurem quina és, finalment, la correlació de forces entre els dos blocs.

I fora del Procés, la divisió respecte a Catalunya també s'ha vist en la recent sentència sobre el Codi Civil català, durament atacada pels cinc magistrats conservadors, que aquest cop van quedar en minoria. Els pròxims dies assistirem a intents de treure importància a la divisió del TC, però aquesta esquerda serà cada cop més profunda. I encara falta que s'hi pronunciï la justícia europea.