Torna la triple dreta
A molts els pot semblar un déjà vu, però el cas és que aquest diumenge la triple dreta, és a dir, el PP, Cs i Vox, es tornen a manifestar junts a la plaça Colón de Madrid, com el 10 de febrer del 2019 per protestar contra les converses entre el govern espanyol i el català. Dos anys i mig després els mateixos protagonistes (amb algun canvi perquè Albert Rivera ja no hi és i Inés Arrimadas va perdre l'avió i no hi va assistir llavors) es tornen a reunir al mateix lloc per protestar contra la concessió dels indults als presos polítics que prepara el govern espanyol. I això que durant tot aquest temps tant el PP com Cs han intentat distanciar-se de l'extrema dreta, però a l'hora de la veritat la qüestió catalana els torna a unir i a posar junts al mateix escenari.
La primera reflexió que suscita la imatge que es veurà aquest diumenge és que tant Pablo Casado com Inés Arrimadas han fracassat en l'intent de desmarcar-se de Vox. I no només això, sinó que també han acabat adoptant el seu discurs en qüestions tan importants com el plet català. Casado, de fet, ha protagonitzat mil i una giragonses des que va arribar a la presidència del PP en relació amb Vox. De blanquejar-los a qualificar-los d'extrema dreta, per tornar-los a blanquejar (per la necessitat de pactar-hi en comunitats autònomes i ajuntaments) i trencar-hi de manera teatral al Congrés durant la moció de censura presentada per Santiago Abascal. Però ara els torna a necessitar a Madrid, on ja han pactat la composició de la mesa del Parlament, i hi coincideix en la campanya contra els indults.
El mateix es pot dir d'Inés Arrimadas, que durant l'estat d'alarma va exercir de sòcia fidel de Pedro Sánchez en un moviment que pretenia centrar el partit i allunyar-lo de les dretes, i que ara torna a cometre el mateix error que el seu antecessor, Albert Rivera. El fracàs de la manifestació convocada divendres davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona, sumat a la desfeta electoral del 14 de febrer, és la prova que la societat catalana que no és partidària de la independència no aposta tampoc per la rancúnia ni la venjança, sinó per refer ponts i activar el diàleg. La manifestació d'aquest diumenge demostrarà que l'opinió pública catalana està cada cop més allunyada de l'espanyola, i que els ciutadans catalans als quals es vol suposadament salvar de les urpes de l'independentisme en realitat no volen ser salvats per ningú. Perquè saben que a aquests partits el que els interessa sobretot és pescar vots fora de Catalunya, perquè aquí són marginals.
Però la cosa més preocupant de totes és la falta de projecte que aquests partits tenen per a Catalunya. Deixant de banda Vox, el PP i Cs es van presentar a les últimes eleccions amb la bandera de la concòrdia. Doncs bé, com beneficia la concòrdia que els presos polítics continuïn tancats mentre més de la meitat dels electors donen suport a les seves tesis. Realment es pensen que allargant-los l'estada a la presó es millora d'alguna manera la convivència a Catalunya? Així és com creuen que es pot reprendre el diàleg? ¿O no deu ser que, en realitat, la convivència entre catalans i la resolució del conflicte polític mai els ha importat mínimament?
