Tornar l'estabilitat a la cúpula dels Mossos
BarcelonaEl conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, sabia que no tenia una missió fàcil quan va posar en marxa el relleu del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que havia estat restituït al capdavant del cos policial pel conseller Miquel Sàmper, de Junts. Tot i això, l'operació dissenyada per situar Josep Maria Estela com a comissari en cap i obrir així una nova etapa ha resultat un fracàs. Deu mesos després d'aquell nomenament, Elena l'ha destituït i ha fet evident el que era públic i notori, i és que no hi havia sintonia entre la direcció política del departament i el màxim responsable policial. El comissari Eduard Sallent, que ja va ocupar el càrrec en època del conseller Miquel Buch, recupera la posició almenys de manera interina fins al desembre.
Hi haurà temps per aprofundir en els motius de fons d'aquesta crisi, però el que és evident és que el cos dels Mossos d'Esquadra necessita un lideratge intern estable que pugui conviure amb la direcció política, una cosa que no s'ha aconseguit des de la destitució de Trapero per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Des d'aquell moment acumula sis canvis i cinc responsables diferents: en primer lloc, el número dos de Trapero, Ferran López, es va fer càrrec del cos. Després, el conseller Miquel Buch va nomenar Miquel Esquius per a un període de transició que es va allargar un any fins que Eduard Sallent va ser ascendit al càrrec el juny del 2019. Aquest va cessar quan Sàmper va restituir Trapero el novembre del 2020. I Estela va ser nomenat per Elena el desembre passat.
Tota aquesta inestabilitat no és una bona notícia per al cos de Mossos d'Esquadra, on sembla que s'ha enquistat la mala relació entre els comandaments policials i els responsables polítics. Els Mossos, com qualsevol policia democràtica, no són un poder a part i han de tenir una direcció política que aporti directrius. Però, al mateix temps, aquesta direcció política ha de respectar l'autonomia del cos per prendre decisions de tipus tècnic. Així, per exemple, el Govern pot decidir que es prescindeix de les pilotes de goma per una qüestió de seguretat dels ciutadans, però no pot decidir quants efectius es destinen a un operatiu concret o quan s'ha de carregar en una manifestació. Cal que hi hagi respecte mutu a les atribucions de cadascú i també confiança de la part política a la part estrictament policial en els seus coneixements en matèria de seguretat.
En tot cas, les denúncies internes d'ingerències polítiques en alguns casos, com ha passat en el cas de l'intendent Toni Rodríguez, s'han d'investigar fins al final, perquè no hi pot haver cap rastre de dubte. El conseller Elena afronta ara un repte fins i tot més difícil que l'anterior, que és el de reordenar la cúpula dels Mossos per aconseguir, ara sí, l'estabilitat necessària per obrir aquesta nova etapa de modernització i feminització que vol implantar. La clau és trobar un comissari en cap que pugui treballar amb autonomia i la confiança necessària perquè el cos no torni a ser notícia pels seus embolics interns i sí per la seva tasca policial.
