Totes les cartes del 12-M sobre la taula

Amb l'anunci de Carles Puigdemont que serà candidat a la Generalitat el 12 de maig ja tenim completa la tríada de presidenciables amb més possibilitats: el mateix Puigdemont; el cap de l'oposició i candidat socialista, Salvador Illa, i l'actual president, Pere Aragonès (ERC). Totes les cartes, doncs, són sobre la taula. Lamentablement, però, l'amnistia encara no estarà en vigor durant la campanya, i això impossibilitarà que Puigdemont pugui trepitjar els carrers de Catalunya amb total llibertat, igual que tampoc podran fer-ho la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i la resta d'exiliats. És evident que la promesa de Puigdemont de tornar per a la investidura, quan previsiblement l'amnistia ja podria estar en vigor, serà un dels eixos de la campanya, però no pot ser l'únic. En el seu discurs a Elna, el mateix líder de Junts ja ha subratllat que el país té moltes urgències a resoldre més enllà del conflicte amb l'Estat.

Al llarg de les pròximes setmanes, i més en concret durant la campanya, caldrà ser exigents amb els diferents candidats perquè expliquin quins són els seus plans per a la governació del país. Un cop ha quedat clar que la independència no depèn de la voluntat d'una sola persona i que no serà un procés ni ràpid ni fàcil, la ciutadania mereix saber amb exactitud què pensa fer cada candidat, amb quins socis pensa governar i com planteja la relació amb l'Estat. A continuació presentem alguns exemples. El cap de llista socialista, per exemple, encara no ha detallat quina és la seva proposta de finançament autonòmic, un element clau a l'hora d'anar a les urnes el 12-M perquè afecta els recursos i la qualitat del nostre estat del benestar. Aragonès ha de clarificar la posició del seu partit sobre qüestions com l'ampliació de l'aeroport i la gestió del turisme, i també com pensa aconseguir un referèndum pactat. I Puigdemont haurà d'aclarir si comparteix les posicions de Junts, per exemple, en matèria de fiscalitat, a favor de suprimir l'impost de successions, i sobre projectes com el Hard Rock. I, sobretot, quins passos proposa per "culminar" el procés del 2017.

Set anys després del 2017, els catalans es mereixen que els candidats vagin amb la veritat per davant i amb les lliçons del passat apreses. És cert que la política actual té molt d'emocional i de relat, però al capdavall tots aquests discursos s'han d'aterrar després en una gestió concreta, que a més a més s'ha de realitzar en el marc legal vigent. L'independentisme, de dretes o d'esquerres, ja no pot apel·lar només a l'èpica, i més després d'haver iniciat el camí de la negociació amb l'Estat, de resultat incert però l'únic transitable. Animem els partits, doncs, a presentar programes electorals detallats i realitzables i que tinguin en compte tota la població i no només a una part. A debatre i contrastar amb la resta de candidats. A no caure en les provocacions de l'extrema dreta ni en el seu marc mental. I la nit electoral, a respectar els resultats, especialment si no són els que s'esperaven.