El Tribunal Suprem "o el seu entorn" ja ha publicat la sentència
Dinou dies després d'anunciar el veredicte, finalment el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència en què justifica per què ha inhabilitat dos anys el fiscal general de l'Estat. Considera que Álvaro García Ortiz va cometre un delicte de "revelació de dades reservades", ja que, per als magistrats que la firmen –cinc dels set que conformaven el tribunal– hi ha un conjunt de proves "sòlides" per afirmar que ell "o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar als periodistes el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què demanava un pacte i reconeixia el delicte de frau fiscal. És sorprenent que després de tants dies la sentència estigui plena de condicionals i suposicions que els magistrats consideren indicis clars. Que hi aparegui l'expressió "o el seu entorn" ja sembla demostrar que exactament no han pogut esbrinar qui ho va fer, i en altres parts de la sentència indiquen també que el fet, per exemple, que esborrés els missatges de WhatsApp d'aquell dia és, per a ells, una prova que volia amagar el que havia fet. En aquest sentit, resulten preocupants tants condicionals i també el to general de la sentència. Sobretot perquè el vot particular de les dues magistrades progressistes desmunta aquests arguments assegurant que, de fet, no hi ha proves clares que incriminin directament García Ortiz.
La sentència, de 181 pàgines, serà analitzada fins al detall per juristes, perquè és de les més rellevants dels últims temps i ha suposat un xoc inèdit entre dues institucions jurídiques de l'Estat. De fet, la lectura que se n'ha fet, com és lògic, ha estat política, perquè el govern espanyol ja ha sortit a dir que la respecta però no la comparteix –algun ministre fins i tot l'ha comparat amb un guió de Hollywood– i el PP mira de treure'n suc assenyalant ara Sánchez com el principal instigador dels actes del fiscal. De fet, és una sentència que ha estat celebrada per "l'entorn" polític i mediàtic d'un Tribunal Suprem que està clarament virat cap a la dreta i que interpreta les lleis, com ja es va veure en el judici del Procés, des d'aquesta perspectiva. Però que hagi tingut un paper tan clar en aquesta politització no és bo per a la institució perquè fa que la confiança en la justícia de la població decaigui, cosa greu en un estat de dret.
La partida, a més, no s'ha acabat. Per una banda, perquè el judici a la parella d'Ayuso, Alberto González Amador, encara s'ha de celebrar, i aquesta sentència –per molt que els magistrats avisin que no es pot fer servir per al·legar nul·litat– sens dubte sobrevolarà el que hi passi. Per l'altra, perquè la defensa del fiscal general té previst portar el cas al Tribunal Constitucional, i només ho pot fer reclamant abans la nul·litat de la sentència. Seguirem, doncs, sentint parlar del cas perquè es convertirà en una altra arma llancívola entre els diversos bàndols de la crispada escena política madrilenya. Que la sentència contra tot un fiscal general no hagi estat per unanimitat, tot i que ja se sabia, és molt preocupant. Que, a sobre, després de tants dies no sigui concloent agreuja el problema.
