La UE i la Xina, condemnades a entendre's
L'acostament entre Europa i la Xina que han facilitat, d'alguna manera, Donald Trump i la seva guerra comercial es va concretant amb gestos cada cop més clars. L'últim, aquest dimarts passat, quan totes dues potències van acordar eliminar-se sancions mútues per poder començar un nou capítol en les seves relacions bilaterals. La picada d'ullet es va fer coincidir amb el cinquantè aniversari de l'inici de relacions diplomàtiques entre Brussel·les i Pequín, un esdeveniment del qual ja ha sortit el compromís d'una ronda de reunions que s'ha de concretar pròximament.
El nou clima entre la Xina i la Unió Europea, esclar, neix de la constatació que el gegant asiàtic és avui tan rival com soci necessari. En un context en què les relacions transatlàntiques amb els Estats Units viuen el moment més baix, el bloc comunitari busca nous llaços globals que, tot sigui de pas, no s'haurien d'acabar a la Xina. Però, en tot cas, el fet de compartir un contrincant comú com és Trump no estalviarà a la Unió Europa una negociació difícil i, molt probablement, plena d'entrebancs i contradiccions.
Per començar, hi ha la carpeta més candent de la guerra aranzelària, que ha dut les dues parts a voler reconfigurar les seves relacions comercials. El nou capítol implicarà millorar el coneixement i la confiança mutus i, en el cas d'Europa, suposa també el desafiament de defensar els seus valors democràtics i el respecte als drets humans.
La UE té l'obligació d'entomar la negociació vetllant per unes regles del joc que siguin equilibrades per als interessos de les seves empreses. El sector de l'automòbil serà una de les proves de foc. Tampoc es pot passar per alt que, fruit de les polítiques de la Casa Blanca, el gegant asiàtic ha vist desplomar-se les seves exportacions als EUA i, per tant, hi ha ingents quantitats de béns xinesos que busquen ara nous mercats on vendre's. El perill que hi hagi una inundació encara més gran al mercat europeu de productes a preus baixos segur que ja està ben identificat per part dels negociadors europeus, que hauran de mirar de corregir la descompensada balança comercial actual.
Per si no fos prou, el context geopolític greu en què es dona aquest intent d'acostament no és gens menor. La guerra d'Ucraïna, principalment, és un obstacle important perquè qualsevol acord avanci. Aquesta mateixa setmana, el president xinès, Xi Jinping, i el rus, Vladímir Putin, encaixaven les mans a Moscou. Tots dos feien gala d'uns llaços molt incòmodes per a una UE que no aconsegueix imposar la seva força per aturar el conflicte i que es veu, en canvi, apartada pel mateix Trump, que s'ha atorgat el paper de mediador amb Putin.
Sigui com sigui, amb l'acostament a la Xina, els socis europeus busquen redibuixar el mapa de les seves aliances. I això és també un gran desafiament per a una UE que, en paral·lel, ha de gestionar la seva pròpia desunió. La inestabilitat global obliga a treballar en una estratègia comunitària que passi, també, per enfortir el continent potenciant el desenvolupament tecnològic europeu per garantir la seva sobirania en àmbits estratègics i entomar qualsevol negociació bilateral (amb la Xina o amb qui sigui) amb més força.
