La Comissió Europea es reivindica amb les vacunes

La compra de 300 milions d'unitats de la vacuna demostra els avantatges de formar part de la UE

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimecres el contracte per a la compra anticipada de 300 milions d'unitats de la vacuna de Pfizer-Biontech, que té un 90% d'efectivitat segons els primers estudis preliminars i ha desfermat una onada d'optimisme econòmic. A Espanya, que ja ha superat la barrera dels 40.000 morts, s'espera comptar amb 10 milions d'unitats ja a principis de l'any que ve per començar a vacunar els sectors més vulnerables de la població i els professionals sanitaris.

És el quart acord d'aquestes característiques que tanca la Comissió, que està aprofitant la crisi sanitària provocada per la pandèmia per mostrar quins són els avantatges de l'actuació conjunta dels 27 quan es tracta d'abastir-se de material sanitari. Abans d'aquest acord, Brussel·les ja s'havia assegurat 1.100 milions de vacunes dels diferents assajos que estan experimentant diverses farmacèutiques. D'alguna manera, la pandèmia posa en relleu els avantatges de formar part d'un ens supraestatal com la UE, ja que té més poder de negociació amb les multinacionals farmacèutiques.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que és metge de formació, vol anar encara més enllà i ha tornat a insistir en la necessitat que l'executiu europeu tingui més poder en l'àmbit sanitari. Així, per exemple, defensa que Brussel·les pugui declarar l'estat d'emergència sanitària a nivell europeu i que les agències comunitàries com el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) i l'Agència Europea del Medicament (EMA) tinguin més pes en la presa de decisions.  

Té tota la lògica que sigui la UE la que coordini certes polítiques, com per exemple l'arribada de viatgers extracomunitaris des de països amb molta incidència del virus. Altres decisions, com ara els tancaments perimetrals o els confinaments parcials, s'han de prendre a nivell més local. El que no es pot repetir és el caos que es va produir durant la primera onada, quan els diferents estats van tancar les seves fronteres sense encomanar-se a ningú i fent saltar un cop més pels aires el tractat de Schengen. El que es faci ha de ser acordat i coordinat.

La UE ha de tenir una política comuna, fins i tot uns indicadors comuns, i un òrgan de coordinació supranacional que només pot ser la Comissió Europea. Von der Leyen ha d'aprofitar la situació per demostrar a la ciutadania que les institucions europees poden ser útils en moments de crisi com els que estem vivint, ja sigui comprant vacunes, distribuint ajudes o controlant els fluxos de viatgers. Els estats membres han de fer un pas més en la transferència de sobirania cap a la Comissió en polítiques de coordinació sanitària d'un espai que afecta els 500 milions d'europeus.

La Unió Europea s'hi juga el futur, en aquesta crisi sanitària i econòmica. Si aconsegueix demostrar l'eficàcia de les institucions comunes, Von der Leyen haurà fet un pas de gegant. El següent serà que els estats desbloquegin l'acord per al gran pla de reconstrucció de l'economia europea, dotat amb 750.000 milions d'euros, que ara mateix està pendent d'Hongria.

El + vist

El + comentat