Vacunes primer, eufòria després
Un nou repunt de contagis seria un mal senyal, tant pels seus efectes reals (ni que fossin limitats, ja que els col·lectius de més risc són els que comencen a estar vacunats) com pels anímics i econòmics. Si de cop féssim un pas col·lectiu enrere i els índex sanitaris tornessin a créixer, fàcilment es podria traslladar un missatge a la comunitat internacional que Catalunya i Espanya tornen a no ser segures, amb l'efecte que això podria tenir sobre el turisme. El missatge optimista, fins i tot massa optimista, que aquest dilluns ha llençat el president espanyol, Pedro Sánchez, segons el qual a l'agost ja haurem aconseguit la immunitat de grup, té molt a veure amb les ganes de donar una imatge internacional de seguretat. I s'entén: a curt termini, el retorn del turisme és un factor important per facilitar la sortida de la crisi. Però aquest missatge pot girar-se en contra si la realitat sanitària el desmenteix les pròximes setmanes. Perquè de fet venen unes setmanes clau en què la vacunació ha de passar per davant d'una desescalada massa ràpida, tal com reclama, per exemple, el sector de l'oci nocturn, que des del juliol passat no ha pogut obrir les portes.
Les imatges d'aquest cap de setmana d'aglomeracions i eufòria ciutadana nocturna sense complir amb les mínimes indicacions de seguretat sanitària no són un bon indici. Són comprensibles les ganes de girar full de la pandèmia, però ens agradi o no, no es pot fer de cop. L'obertura de l'oci nocturn haurà de ser gradual. Entre altres motius perquè el covid-19 continua aquí: les UCI no s'han buidat, hi continua havent morts cada dia pel coronavirus i els contagis encara es compten per centenars al dia. El ritme de vacunació, afortunadament, ara és alt: 13.000 primeres dosis en les últimes 24 hores, i aquesta setmana ja s'ha començat amb les persones de 56 a 59 anys. En tot cas, als col·lectius per sota d'aquesta franja d'edat, majoritàriament no vacunats, se'ls ha de demanar un últim esforç de contenció. El fet que ja no hi hagi estat d'alarma i que, per tant, es comencin a reprendre amb normalitat alguns aspectes de la sociabilitat nocturna no vol dir que no s'hagin de mantenir les essencials normes de prevenció, començant per la mascareta i continuant pels grups bombolla. No podem confondre la fi de l'estat d'alarma amb la fi de la pandèmia.
Aquest mateix dilluns, el periodista Carles Francino, des del seu altaveu radiofònic de la Cadena SER, tornava a la feina recordant com de malament ho ha passat com a malalt de covid, i desitjant que el seu cas serveixi perquè no abaixem la guàrdia i perquè no oblidem la feina ingent i persistent del personal sanitari. Als que cada dia continuen lluitant cos a cos contra el virus els costa molt d'entendre certes actituds frívoles que no s'haurien de repetir les pròximes nits. Com tampoc és admissible la instrumentalització política barroera que el PP està fent d'aquest moment tan delicat com a arma llancívola contra el govern espanyol. Un partit que a Madrid ha fet bandera electoral d'una gestió laxa amb el virus, probablement beneficiant-se de les mesures més estrictes de la resta d'Espanya, no pot donar ara gaires lliçons. Una vegada més, cal apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva si volem sortir de debò airosos de la pandèmia i de la crisi.
