La vaga punxa però el missatge feminista qualla

El 8-M treu per segon any la gent massivament al carrer sense aturar l'activitat econòmica

El 8-M comença a consolidar-se com una jornada especial, reivindicativa i seguida cada cop per més persones. Milers de dones i homes han sortit aquest Dia Internacional de les Dones al carrer en defensa de la igualtat de gènere, i contra els discursos masclistes que retornen impúdicament de la mà de la ultradreta. El missatge va quallant cada cop més en l'opinió pública, en especial entre les noves generacions. Les joves ho tenen claríssim. No volen marxa enrere en la cursa cap a una igualtat real i efectiva, i encara menys pel que fa al rebuig radical a la violència de gènere. En aquest sentit, l'èxit de la jornada és inqüestionable com a element d'empoderament de les dones i com a via de conscienciació dels homes. Les dones no volen ser valentes, simplement volen ser lliures, volen tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes. D'això va el 8-M, que va pel camí de convertir-se en una cita ineludible del calendari reivindicatiu.

Així doncs, aquest divendres, per segon any consecutiu, hi ha hagut una important mobilització en moltes ciutats i pobles de Catalunya, amb grans manifestacions com la de Barcelona, amb 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana. Però la vaga general pròpiament dita no ha funcionat: ha punxat. L'activitat econòmica i el món laboral han notat ben poc l'aturada, que ha estat molt minoritària tant a la funció pública com a l'empresa privada, al comerç, al món educatiu –amb l'excepció de les universitats–, al transport o a l'entorn sanitari. En conjunt, la participació no arriba al 10%, cosa que obliga a fer un replantejament de cara als pròxims anys. Perquè estan en joc tant la mateixa força de la jornada feminista com la idea de vaga general, que a força de fracassos es devalua. Seria una llàstima que per insistir en una fórmula tradicional, concebuda pel moviment obrer per defensar els seus drets, s'afeblís un missatge tan necessari: els drets de les dones necessiten, sens dubte, tant una jornada de bandera com la constància i el compromís del dia a dia. Però potser aquesta jornada no cal fer-la pivotar sobre una vaga general. Si el que té èxit són les manifestacions, val la pena concentrar-hi els esforços. 

En tot cas, el fet que la vaga no hagi tingut gaire seguiment segurament no es pot atribuir pròpiament a un problema del feminisme, sinó del mateix format. El passat 21-D, en la vaga general independentista per denunciar el judici al Procés, el seguiment també va ser molt limitat. Assistim a un cansament ciutadà, cosa que no vol dir que no es doni suport a una causa o l'altra, perquè la gent sí que surt al carrer i sí que s'expressa a les xarxes socials i sí que està mobilitzada. Però no s'apunta de manera general a l'aturada. 

Sigui com sigui, el feminisme té molta força i molta capacitat de mobilització. Aquesta quarta onada de la revolució de les dones està marcant el segle XXI, i té molt camí per córrer. Queda molt per denunciar i molt per fer cada dia.

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat