Com la Xina ens ha passat la mà per la cara en tecnologia
Aquella imatge de la Xina com un país en vies de desenvolupament que copiava, fabricava productes de mala qualitat i no innovava ja és història. Avui, la segona, o qui sap si primera, potència econòmica mundial és un dels principals pols d'innovació en tots els àmbits: el tecnològic, el científic i l'econòmic. Tanmateix, el que sorprèn més tots els turistes i visitants que els darrers anys han anat al país és fins a quin punt aquests avenços i transformacions s'han incorporat de manera ràpida a la vida quotidiana de la població.
Tot i que encara hi ha moltes diferències entre les zones rurals i les ciutats, la majoria dels xinesos –i estem parlant d'un total de 1.400 milions de persones– estan totalment digitalitzats i han incorporat les eines tecnològiques al seu dia a dia. No hi ha, de fet, diners físics en circulació, ni tampoc targetes. Tot funciona a través d'aplicacions dels mòbils, tant per fer una consulta mèdica com per donar una almoina a un pobre. Això, que té avantatges des del punt de vista de la comoditat i de l'accés a serveis i possibilitats, té, també, els seus inconvenients. En una societat autoritària i en la qual el control de l'estat és omnipresent, la digitalització facilita molt la feina: permet conèixer amb molt més detall tendències, què interessa, què fa o què diu la població.
Aquesta revolució tecnològica ha estat possible gràcies a una estratègia dirigida en la qual hi ha hagut una planificació estatal a llarg termini per assegurar la transició. Això inclou ajudes i subvencions a tots els nivells: a la investigació i recerca, a la fabricació i a la compra. També, esclar, a la planificació de l'energia i la seva distribució. Per exemple, creant macroparcs solars a l'altiplà del Tibet amb centenars de quilòmetres de plaques solars que, pel clima gelat, mantenen millor una energia que després es distribueix a milers de quilòmetres de distància. Aquesta energia es transporta amb línies de molt alta tensió fins, per exemple, grans centres de dades per entrenar la intel·ligència artificial, un àmbit en què els xinesos també són líders.
L'estratègia dirigida també s'ha focalitzat en robotitzar les fàbriques per reduir el cost de, per exemple, els cotxes elèctrics que estan exportant a tot el món. Dins del país, on el parc automobilístic encara és una tercera part (calculat en cotxes per cada 1.000 habitants) del que hi ha a Espanya, el creixement dels usuaris s'ha multiplicat en l'última dècada. Però el més interessant és que la gran massa de la classe mitjana que ha anat creixent aquests anys –es creu que supera de llarg els 700 milions, és a dir, com tota la població d'Europa– ja no ha passat, en bona part, pel cotxe de combustió. S'ha saltat aquesta etapa i ha passat directament al cotxe elèctric. D'aquí el silenci que sorprèn molts viatgers europeus quan passegen pel país.
En aquests moments és clar que per saber el que ens portarà el futur ja no hem de mirar (o no només) cap als Estats Units, sinó cap a la Xina. És allà on estan passant les coses que ens acabaran arribant i que tindran impacte en la nostra vida. Fins i tot, i veient com van les coses, aquesta estranya combinació de capitalisme planificat i autoritarisme digital.
