El referèndum d'independència es cola a l'agenda política espanyola: les reaccions al 20-D

El PP no veu prioritària una reforma constitucional mentre el PSOE rebutja el referèndum d'autodeterminació que posa Podem com a condició a eventuals acords. El sobiranisme veu reforçat el procés d'autodeterminació

El referèndum d'independència a Catalunya ja forma part de l'agenda política espanyola, per bé que cap dels dos principals partits, la majoria absoluta de PP i PSOE, en vol sentir ni a parlar. Poques hores després de conèixer-se els resultats d'un 20-D que esdevé un autèntic terratrèmol per a la política espanyola, portaveus de les set candidatures catalanes que hi concorrien –una de les quals, Unió, n'ha quedat fora– han mantingut posicions abans d'iniciar el període de negociacions que, per al PP, ha de conduir a la formació d'un govern amb estabilitat parlamentària, ja sigui via acords amb el PSOE o amb Ciutadans i altres formacions menors al Congrés. Els sobiranistes veuen reforçat el procés d'autodeterminació i consideren que la fragmentació del Congrés pot ser una oportunitat.

Si bé el PP considera que la reforma constitucional del PSOE no és prioritària, tant la dirigent Andrea Levy com el ministre de l'Interior i cap de llista per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, han assegurat que no es tanquen a parlar-ne. Això sí, sempre que quedi clar quin és l'objectiu: "No proposarem una reforma constitucional perquè creiem que a Espanya hi ha altres prioritats que una reforma de la qual no en sabem ni el principi ni el final", ha defensat Andrea Levy a Catalunya Ràdio. Levy ha arribat a parlar d'una eventual "legislatura constituent" per alertar que una operació d'aquestes característiques només es pot abordar "sabent-ne les conseqüències".

Més contundent ha estat Jorge Fernández Díaz, que ha tancat la porta a qualsevol referèndum sobre la independència de Catalunya malgrat la majoria autodeterminista catalana sortida aquest 20-D de les urnes. "Una majoria de vots legitima canviar les lleis, no incomplir-les, que quedi clar", ha advertit Fernández Díaz, que ha deixat oberta, això sí, la porta a parlar de reforma constitucional, inviable sense el PP, que ostenta la majoria absoluta al Senat. També ha tancat taxativament la porta al referèndum la portaveu del PSC, Eva Granados, que no s'ha mogut de la defensa d'un referèndum en què els "catalans i el conjunt de ciutadans espanyols ha de votar sobre una proposta per quedar-se amb un nou encaix, no un referèndum com el que planteja Pablo Iglesias".

Això sí, Granados ha posat l'accent en les coincidències amb Podem més enllà del referèndum català. Per a ella, PSOE i Podem comparteixen que cal obrir la carpeta catalana sempre que sigui per donar-li nou encaix dins d'Espanya, i no per permetre votar-ne la sortida, cosa que col·lisiona amb la línia vermella fixada per Podem en campanya. De fet, el candidat d'En Comú Podem, guanyador dels comicis a Catalunya, Xavier Domènech, ha renovat el compromís de fer del referèndum d'independència una "línia vermella" per a qualsevol acord al Congrés. ¿Però com pensen imposar el referèndum si no s'acosten als 176 diputats que els caldria per fer-ho i la suma de PP i PSOE supera amb escreix la majoria de bloqueig? "La legislatura obre temps constituents on tot el que estava tancat s'ha d'obrir, i pot passar ara o pot passar més endavant".

'Grosse Koalition' a l'espanyola

Però en un escenari hiperfragmentat en què només sumen PP i PSOE, més enllà de les fórmules multipartides de difícil encaix, quines possibilitats reals hi ha per a una 'Grosse Koalition' a l'espanyola? Populars i socialistes han esquivat una resposta clara conscients que s'ha obert una dinàmica política nova a l'estat espanyol que els deixa poc marge per a posicionaments monolítics. "Comença el diàleg i la negociació, ja ho veurem […] Veurem si el PSOE prioritza els interessos d'Espanya", ha etzibat Levy.

"Cal constatar que entrem en una nova fase del sistema parlamentari i toca molt diàleg i parlar, és l'hora de la política", hi afegia, sense tancar cap porta, Eva Granados. "És una de les possibilitats, no l'única", ha afegit Jorge Fernández Díaz, que ha recordat que PP i C's es queden a 13 diputats de la majoria absoluta, de manera que només seria possible l'estabilitat amb el PSOE. Veu possible un govern monocolor del PP, això sí, amb un acord d'estabilitat parlamentària d'acord amb un programa de govern. Això passaria per les abstencions de PSOE i C's a la investidura –el secretari general de Ciutadans, Matías Alonso, ha reiterat que estan oberts a facilitar la investidura amb la seva abstenció–, però només seria viable l'estabilitat amb el PSOE. Per a Fernández Díaz, "el resultat no ha posat les coses fàcils, però polítics i estadistes hi són per als moments difícils". Apel·lava així al sentit d'estat per garantir la governabilitat al PP. Comença el ball. Que si acabés en gran coalició PP-PSOE seria directament un "suïcidi" per a aquests partits, segons Xavier Domènech.

Sobiranisme reforçat

Sigui com sigui, els candidats de la segona i tercera força catalana al Congrés, Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat, respectivament, veuen reforçat el procés d'autodeterminació. Perquè la fragmentació al Congrés, a criteri del candidat de DL, Francesc Homs, "dóna marge per actuar" també en clau de procés. "S'ha reforçat el procés i el dret a decidir, i l'unionisme que s'ho volia carregar tot, sobretot PP i C's, han quedat clarament relegats a Catalunya", ha considerat Homs. El cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha instat els "companys" d'En Comú Podem a situar-se al costat del referèndum ratificatori d'una constitució catalana, que creu que és l'únic viable, vist com ha quedat el mapa polític espanyol. "Ens consta que són gent de canvi, republicans, i els diem que la República ha arribat, el que passa és que és catalana".

Rufián i Homs han obert la porta a configurar un grup parlamentari conjunt –es convertirien així en el primer grup català a la cambra espanyola– després que cap de les dues formacions hagi arribat al 15% dels vots en la demarcació de Barcelona, necessari per tenir grup propi, per bé que el reglament del Congrés deixa marge a la interpretació. El 2004, el criteri que va permetre a ERC tenir grup parlamentari propi va passar per la mitjana del percentatge assolit en totes les circumscripcions on es van presentar. Caldrà veure ara quin criteri aplica la nova mesa del Congrés.