ERC s’aferma a la primera posició i es disputarà el 21-D amb Cs

Les enquestes publicades mostren que l’independentisme pot perdre la majoria absoluta a les urnes

El 21-D no només seran les eleccions més anòmales per les circumstàncies en què es van convocar i se celebraran. Segons les enquestes, també el resultat serà insòlit. Dels favorits per la victòria, un no guanya les eleccions des de la República -Esquerra- i un altre no ho ha fet mai i fa tan sols una dècada flirtejava amb la desaparició -Ciutadans-. L’independentisme no té assegurada la majoria absoluta, una altra raresa amb els resultats d’anteriors comicis a la mà. Històricament, CiU i ERC sempre havien superat els 68 diputats, i amb el Procés a la mà la tendència s’havia mantingut fins ara amb la incorporació de la CUP. Del 21-D en sortirà el Parlament més fragmentat i el president amb menys diputats. Tot això si algú surt investit: l’escenari de bloqueig que pot sorgir de les urnes fa que parlar de repetició electoral, ja abans de les eleccions, no sigui agosarat.

L’ARA ha calculat la mitjana de totes les enquestes publicades pels mitjans de comunicació des de la convocatòria electoral, el 27 d’octubre -amb l’aplicació del 155- fins ara. Una foto fixa que, revisant els moviments de la campanya, mostra que el triple empat que s’intuïa per l’ascens de Carles Puigdemont s’ha desfet, i el 21-D serà cosa de dos.

ERC ha aconseguit taponar la fuga de vots cap a Junts per Catalunya. La mitjana demostra que guanyarien les eleccions en escons (32-33), fregant l’empat a vots amb Ciutadans. En els sondejos publicats ahir, El Periódico és qui li dona millors perspectives, amb set escons de diferència sobre Cs.

El canvi d’estratègia dels republicans sembla tenir efecte. Primer, han insistit en la idea que Junqueras podria ser president, com explica avui a l’ARA el seu advocat, Andreu Van den Eynde. A més, plantejar el 21-D com un duel entre ells i Ciutadans, atiant la por contra el partit taronja per concentrar l’independentisme, ha superat la força de Puigdemont. Per acabar de donar el do de pit, intentaran que Oriol Junqueras tingui veu en aquesta campanya i la seva presència en els actes i els mitjans, tot i ser a la presó, estigui garantida. També s’han sumat als actes els consellers exiliats, fins ara amb un paper més discret que el del PDECat.

La tàctica del vot útil també ha tingut èxit en Ciutadans. En la mitjana, Inés Arrimadas podria empatar amb Esquerra en escons (31-32) i venceria per tres dècimes en vots. I algunes enquestes -com les que ahir publicaven El País i El Mundo - la situaven com a vencedora en vots i escons. Tot i que les seves opcions de governar són minses, un Cs vencedor suposaria un sotrac en el panorama polític català i comprometria el missatge internacional del Procés.

En aquesta lectura dels resultats al món el paper del president, Carles Puigdemont, hi tindrà un lloc important. Les últimes enquestes publicades desinflen les opcions de Junts per Catalunya. L’efecte de la candidatura presidencial evita que la llista en què participa el PDECat sigui cinquena força, com auguraven els primers sondejos. Però la força no és suficient per disputar el lideratge sobiranista als republicans, i la mitjana el deixa en una forquilla de 26-27 diputats. Puigdemont ha aprofitat bé l’efecte de ser omnipresent des de Brussel·les, però l’intent de situar la batalla electoral entre ell i Rajoy no ha funcionat, i més quan el PP està enfonsat i no passaria dels 7 escons, el pitjor resultat des del 1992. Com intentarà remuntar el PDECat? Després de l’impacte de fer escoltar Jordi Sànchez des de la presó, li queda un cop d’efecte que, segons explica en una entrevista que publica demà La Vanguardia, no farà: la tornada de Puigdemont de Brussel·les, arriscant-se a ser detingut.

Per sota del president quedarà Miquel Iceta. El socialista ha volgut diferenciar-se de l’espanyolisme del PP i Cs -ja ha hagut de matisar la seva proposta d’indult als presos- i alhora ser ariet de l’independentisme, i això el penalitza en unes eleccions a blanc o negre. La mitjana d’enquestes li augura un ascens (dels 16 actuals a una forquilla entre els 21-22), però insuficient per recuperar el lideratge del bloc unionista. Els socialistes apostaran en l’últim tram de campanya per la duresa. L’ajudarà l’exministre Josep Borrell, que ahir es va estrenar retraient la idea dels indults a Iceta: “Abans de tancar les ferides cal desinfectar-les”, va dir.

La indefinició també afecta els comuns: tot i haver après dels errors de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, Xavier Domènech obtindria un resultat pitjor (entre 9 i 10 escons, fins a dos menys que Lluís Rabell). Els comuns han presumit de tenir la clau del futur Govern, però no hi ha cap porta per obrir: les opcions que plantegen per pactar queden lluny de la majoria.

Qui segur que té la clau, si hi ha majoria independentista, és la CUP. A les seves mans hi ha refermar els escons que li falten a JxCat i ERC, i aguanta amb 7-8 diputats de mitjana (respecte als 10 que té ara). ¿Però es pot donar per fet que si hi ha majoria independentista els anticapitalistes garantiran el Govern? El candidat per Tarragona, Xavi Millán, va verbalitzar ahir el que s’intueix a cada acte: que els cupaires estan disposats a forçar la repetició d’eleccions si no hi ha una aposta claríssima per aplicar el mandat de l’1-O.

L’independentisme obtindria majoria absoluta de 68 escons només en la forquilla més alta de la mitjana d’enquestes. L’unionisme tindria lluny la majoria en escons, i en vots obtindria un punt menys que ERC, JxCat i la CUP. El 27-S va deixar un resultat complex que va acabar amb l’elecció, in extremis, de Carles Puigdemont. El 21-D va camí d’abocar a un resultat diabòlic que obligui a canvis de rumb dràstics o a la repetició electoral. Queden quatre dies de campanya per demostrar una constant en les últimes eleccions: que les enquestes, quan les urnes es posen en joc, deixen de comptar.

21D

Etiquetes

Més continguts de

La veu del poble