Memòries d'un jove cooperant en un camp de refugiats (per Francesc Homs)

BarcelonaEl passat d'un polític pot ser un actiu o no. Per això, quan pot sumar més que restar, el seu equip decideix que se n'ha de parlar. Amb aquest ànim ha arribat avui l'hora que Francesc Homs expliqués públicament la seva experiència en un camp de refugiats de Croàcia durant la guerra dels Balcans.

Els polítics americans que poden presumir-ne fan valer el seu passat militar. Ser un veterà de Corea, del Vietnam o de l'Iraq dóna punts. A Catalunya, que és un país completament diferent, els punts es fan d'una altra manera: és molt millor ser un veterà de la cooperació. I, darrerament, amb estudiants, periodistes i cantants bolcats a Idomeni, ser un veterà de l'ajut als refugiats pot ser un punt d'or.

L'acte s'ha convocat a la terrassa del pavelló de la Mar Bella de Barcelona, davant del Mediterrani, on moren tants migrants que fugen de la misèria i/o la guerra. Un lloc des d'on es podria construir un pont de mar blava, en llenguatge 'llachià'. La trobada era, sense complexos, per explicar batalletes: les de Francesc Homs, cap de llista de CDC el 26-J, amb Jordi Tolrà, el periodista i activista –havia presidit la Fundació Autònoma Solidària– que als anys 90 va coincidir amb el candidat a la UAB i el va embolicar en el projecte per enviar joves catalans amb consciència social a ajudar les víctimes de la guerra dels Balcans.

Amb camisa blanca, sense corbata i amb aspecte relaxat, el candidat s'ha submergit en un dels actes amb més accent social. Presentat per l'alcaldessa de la Garriga i presidenta del Fons Català de Cooperació, Meritxell Budó, i pel veterà diputat al Congrés Carles Campuzano –conegut per la seva participació en el llarg camí per eliminar la mili–, Homs s'ha deixat agombolar per aquest ambient allunyat dels moments més crispats de campanya. Com si el gronxessin les onades del Mediterrani, l'ha reivindicat com "un mar de conjunció" i no de confrontació i ha demanat que deixi de ser el lloc on moren milers de refugiats –30.000 en deu anys, segons van apuntar Campuzano– mentre intenten arribar a una Europa impassible.

No es podia estalviar la crítica a la política espanyola amb els refugiats, dominada per "la mala fe i la negligència". I havia de prometre alguna cosa, de manera que ha promès que "els pocs vots que CDC tingui al Congrés, que en tindrà pocs perquè no es presenta a tot l'Estat", es destinaran a "pressionar per canviar aquesta política i perquè la UE s'impliqui més en la resolució de la guerra de Síria".

Però el gruix de l'acte ha estat per recordar els temps feliços de l'estudiant de dret osonenc que l'estiu del 1993 es va enfilar a una furgoneta que anava seguida d'un autocar. El comboi es dirigia al camp de refugiats de Veli Losinj, en una illa croata, bo i sabent que l'assegurança no els cobria més enllà d'Eslovènia perquè es ficaven en zona de guerra. Afirma Homs que aquella missió –deixant al marge la paternitat– ha estat la seva "experiència vital més gran" i el "fonament" del seu "compromís polític". En recorda especialment "la sensació de provisionalitat" amb què vivien els refugiats, amb l'esperança permanent (i inútil) de poder tornar l'endemà a casa seva".

I, quan falten poques setmanes per al 80 aniversari de la Guerra Civil espanyola, s'ha esgarrifat recordant el cas de la dona de Sarajevo que havia perdut tota fe en la vida perquè "el seu fill havia mort a mans del fill de la veïna".