La guerra bruta al sobiranisme sacseja la campanya

Fernández Díaz va conspirar amb el director d’Antifrau per fabricar informacions contra dirigents de CDC i ERC

La campanya electoral del 26-J va canviar de rasant ahir amb una revelació que demostra la guerra bruta contra el procés sobiranista i posa contra les cordes el ministre de l’Interior en funcions i candidat del PP català, Jorge Fernández Díaz. Gravacions difoses pel diari Público evidencien que el ministre va conspirar amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, per fabricar informacions que incriminessin dirigents de Convergència i Esquerra.

En una reunió celebrada poques setmanes abans de la consulta del 9-N, Fernández Díaz i De Alfonso repassen investigacions d’Antifrau que poden convertir-se en arguments contra el procés en unes converses que corroboren la utilització de la maquinària de l’Estat per perjudicar l’independentisme. CDC i ERC ho denuncien des del 2012, quan un informe apòcrif sobre Artur Mas de la Unitat de Delictes Econòmics i Financers (UDEF) de la Policia Nacional va ser filtrat a El Mundo en plena campanya. Va ser el primer d’una sèrie de documents policials que han acabat en no res però que han buscat incidir en els processos electorals.

En la trobada enregistrada, del 2014, el ministre insisteix a buscar temes que incriminin Esquerra. “Estem investigant coses d’ERC, però són molt dèbils”, li explica De Alfonso, que centra la conversa en dos casos: d’una banda, la relació entre les adjudicacions del tripartit i l’empresa CESPA, on treballa Roger Junqueras -germà de l’actual vicepresident i líder d’ERC-; de l’altra, uns negocis del pare de Junqueras amb uns terrenys a Puigcerdà. De Alfonso li detalla que ha parlat amb “el director de Seguretat de Planeta, Antonio López López, que és home de la Policia”, per suggerir-li que investigui els fets. El mateix president de l’Oficina Antifrau -nomenat per acord de CiU, PSC, PP i Ciutadans- dubta de la solidesa de la informació perquè li ha explicat “un amic empresari”. Expressa, però, el desig de poder utilitzar políticament el que sap per perjudicar els republicans: “Si a més aconseguíssim tenir alguna cosa d’ERC que es tregui en el moment processal oportú, que fes dir també al president de la Generalitat «Ui, no em convé tant com deien agrupar-me amb aquests»... Bé, seria bo”.

Fernández Díaz insisteix a tenir informació sobre CESPA: “No podem oblidar que estem parlant del germà petit de Junqueras”, li recorda al director d’Antifrau quan aquest li explica que els indicis són dèbils. La informació no ha arribat als jutjats, però sí que va sortir a la llum: el setembre del 2014, El Mundo (diari que sempre es fa ressò dels informes de la UDEF, organisme d’Interior) va publicar una informació titulada “La Policia investiga els pagaments a CESPA després d’ascendir el germà de Junqueras”.

“Que ho comenti al fiscal”

Després de Junqueras, el ministre pregunta sobre Felip Puig, aleshores conseller. De Alfonso li explica que dues cunyades de Puig van ser promocionades per un decret firmat pel llavors conseller Francesc Homs. “Afinant, afinant, podríem dir que la signatura del primer decret podria ser un acte prevaricador”, elucubra, però no vol fer sol una acusació que no té prou lligada: “Li vaig dir al José Ángel [Fuentes Gago, director d’investigacions de l’OAC]: «Comenta-ho amb el ministre si voleu i que el ministre ho comenti amb el fiscal general»”. De Alfonso dubta pels pocs indicis que té, però el ministre li insisteix: “Queden fatal Felip Puig i Homs”. I hi afegeix: “Políticament li fa molt mal [a Homs], és al límit de la prevaricació”. La conversa acaba amb De Alfonso entregant uns documents al ministre.

Tots dos neguen la conspiració

Jorge Fernández volia evitar ahir parlar del cas, però es va veure obligat a fer-ho en un acte electoral a la tarda a Sant Cugat del Vallès. El ministre va negar l’acusació de conspiració i va demanar respecte per De Alfonso: “Dir que algú conspira amb el director de l’Oficina Antifrau, que és un magistrat escollit pel Parlament, crec que és una ofensa per a ell”. Interior ha iniciat una investigació sobre la gravació.

Tant Fernández Díaz com De Alfonso van defensar el seu dret a conversar. Tot i això, la llei especifica que el director d’Antifrau no pot “rebre instruccions de cap autoritat en l’exercici de les seves funcions”. De Alfonso va argumentar que sempre “segueix el joc” a qui li demana una reunió i va negar-se a renunciar al càrrec: “Que dimiteixi el ministre, jo no penso donar-los el gust -va dir en declaracions a l’ARA-. Era una conversa més de les moltes que he tingut i qui l’hagi gravat ha comès un delicte”, va advertir De Alfonso, que va amenaçar de querellar-se per la filtració de la gravació.

El director d’Antifrau no va donar noms, però va suggerir dues possibilitats: per una banda, que fos personal del ministeri de l’Interior; per l’altra, que vingués de l’entorn del PSC. De Alfonso va assenyalar els socialistes perquè l’OAC investiga el cas Inipro, de pressumpte finançament irregular del partit, i perquè el PP és el seu adversari polític.

Sobre la possibilitat que el Grup Planeta investigués l’empresa del germà de Junqueras, De Alfonso va explicar que algú, sense identificar, li va proposar la possibilitat i que ell va limitar-se a fer la consulta. Finalment, no va prosperar perquè l’empresa no es va prestar a fer-la. El fet que excàrrecs policials passin a treballar en grans corporacions privades és habitual, normalment en assumptes relacionats amb seguretat i investigació.

El Govern demana dimissions

L’evidència de la guerra bruta va indignar els partits independentistes i el Govern. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va denunciar les “conxorxes “ i “les clavegueres de l’Estat” per frenar la independència. En declaracions a l’ARA, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va exigir la renúncia dels dos implicats. “És inacceptable que s’hagi produït una reunió per maniobrar contra adversaris polítics”, va manifestar Mundó, que va recalcar que l’actuació d’Antifrau ha de ser “especialment curosa”.

El Govern, però, pot fer poca cosa més que pressionar per fer fora De Alfonso. L’Oficina Antifrau, que té un pressupost de 5 milions d’euros anuals i habitualment col·labora amb els diferents cossos policials, depèn directament del Parlament. El seu director pot ser cessat per “negligència notòria i greu” després d’un procediment parlamentari en què doni explicacions a la cambra. Un cop valorades, es vota en el ple i prospera en una primera votació si ho voten tres cinquenes parts dels diputats, o en una segona votació per majoria absoluta.

De Alfonso haurà de comparèixer al Parlament -la mesa es reunirà avui per estudiar el cas i Junts pel Sí ja ho ha demanat d’urgència- després de la campanya. Les revelacions, més enllà de situar el focus en la guerra bruta comandada per Interior, serviran a CDC i ERC per mobilitzar votant sobiranista i a En Comú Podem per remarcar la urgència d’un canvi al govern espanyol. El PP, de moment, no s’incomoda: creuen que el seu votant no els penalitzarà. Públicopromet més entregues que poden sacsejar els dies previs al 26-J. Un cop més, la guerra bruta revoluciona la campanya. Aquest cop, però, el dit apunta als que la impulsen.

Més continguts de