Un polític acostumat a les bambolines del poder

BarcelonaPocs membres de la direcció de Convergència imposen tant de respecte com Germà Gordó. És una afirmació que comparteixen els seus defensors i els que se’n senten més allunyats. “No hi ha hagut cap etapa més ordenada al partit que quan ell n’era gerent”, asseguren els dirigents que tenen més afinitat amb l’exconseller de Justícia, un dels capitostos que més mesos fa que es mou per influir en el futur de CDC. “Les seves maneres de funcionar han de ser apartades en cas que es vulgui impulsar una eina realment nova”, mantenen els seus rivals interns. Gordó, nascut a la Pobla de Segur l’any 1963, es troba ara a l’epicentre del terratrèmol polític que ha sacsejat la recta final de la campanya. Acostumat a les bambolines del poder -des de l’esmentada gerència de Convergència fins al seu trajecte com a secretari del Govern entre el 2010 i el 2012-, aquest advocat de formació s’ha vist de sobte en primer pla.

Diverses fonts consultades per l’ARA coincideixen a presentar-lo com a “influent”. “D’aquells que coneixen els ressorts del poder, tant en política com en tot el que l’envolta”, assenyala una veu nacionalista. “A mi sempre m’ha agradat comparar-lo amb [José] Mourinho. Li agrada manar i que es vegi, fins i tot amb un punt macarra”, manté un ex alt càrrec de la Generalitat.

El vincle amb Unió

El seu pes específic dins dels governs encapçalats per Artur Mas s’explica, per exemple, amb el nomenament de Daniel De Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). “De Alfonso és amic de Manuel Silva [dirigent d’Unió], a qui Josep A. Duran i Lleida encarrega trobar algú per ocupar el buit de David Martínez Madero [mort el 2011]. I la manera que coli el seu nom dins de CDC és que Gordó el proposi”, manté un alt dirigent. “Va ser ell qui va interlocutar des del Govern amb l’OAC quan hi va haver el relleu de Madero”, sosté una veu implicada. De Alfonso, diu, és “amic” de la dona de l’exconseller de Justícia, Roser Bach, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PSOE.

¿La seva implicació en el nomenament -promogut per Unió- significa que tenia una relació excel·lent amb la cúpula dels democristians? “En cap cas. Fins i tot havia arribat a mostrar suport explícit al sector sobiranista del partit”, afirma un exmembre de la direcció d’Unió. Una font democristiana apunta que la figura de Gordó havia rebut crítiques de Duran i de la seva mà dreta, Josep Sánchez Llibre, per presumptes irregularitats en la seva etapa a la secretaria del Govern. Mai van aportar-ne proves, però.

Ben connectat amb sectors empresarials i membre del pinyol de Mas, l’exconseller de Justícia va començar la seva carrera política a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil del partit, on ja va mostrar la seva “ambició”. Un episodi recollit al llibre Ara sí que toca, de Francesc-Marc Álvaro, és revelador: “Nosaltres, els que som aquí, d’aquí deu anys hem d’estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho fiqueu al cap”. Així s’expressava a mitjans dels noranta en una trobada de la JNC.

A Gordó li agrada definir-se com a independentista, socialcristià i partidari de la via del pacte. Al llarg dels últims mesos ha estat especialment ocupat impulsant la plataforma Nova Convergència de cara al congrés de refundació. En els seus temps a la conselleria de Justícia li agradava definir-se com un polític que es trobava a la cruïlla entre Pau Claris i Casp, els carrers on dóna el seu despatx. El primer indica la via unilateral. El segon, el pacte entre Catalunya i l’Estat. Després de les revelacions dels últims dies, el que es troba a la cruïlla és la seva carrera política, sempre vinculada a l’ombra del poder.