“De vegades vaig amb el lliri a la mà, però no sóc pas cap ingènua”

BarcelonaLa resta de mortals escampem el cos com podem quan ens recolzem en una barra. Però qui ha fet anys de dansa, com Meritxell Batet, conserva sempre un aplom en el posat: la sensació que podria sobrevenir un (petit) terratrèmol sense alterar en cap moment el seu equilibri. Sap que aquesta ultracorrecció postural contribueix a fer que la percebin com a persona una mica distant. “Per un excés de responsabilitats, als actes em mostro més rígida del que realment sóc. El perfeccionisme em fa marcar unes distàncies que no són reals. Jo era de les que anava a un examen convençuda que suspendria, en sortia pensant que m’havia anat horrible, però acabava traient sempre bona nota”.

Som a la cocteleria Negroni del carrer Joaquim Costa de Barcelona. Batet s’ha demanat un Whisky Sour. “No m’agrada el whisky, però amb la llimona canvia el gust completament. És molt net i es posa molt bé”. Tot i que no li agrada sortir, té molta experiència a la barra, però a l’altra banda: va pagar-se la carrera treballant a les nits de les 11 a les 6 de la matinada, servint copes a Nick Havanna i a Bikini. “La barra em sembla una tribuna sociològica privilegiada: t’ensenya comportaments”. I recorda com una persona del món del teatre i un acadèmic reputat -que l’havien menystingut quan feia de cambrera- canviaven d’actitud en retrobar-la, anys després, ja com a política de primera línia.

Li demano si posar en la seva biografia, a la web del PSOE, la seva experiència com a cambrera per pagar-se els estudis no té un punt de postureig de classe contra Podem a veure qui ve més de plebs. “És veritat que pot ser titllat de manipulació. Però jo ho tracto amb naturalitat. No em fa millor o pitjor: és la meva realitat. En tot cas, no m’agrada despullar-me en excés. Sóc bastant reservada, diuen els meus amics. Tendeixo a no explicar gaire, ni tampoc pregunto gaire per les vides dels altres. En això sóc molt respectuosa. Però tinc més relacions profundes que no vida social. Faig pocs còctels, vaja”.

Es confessa -tampoc ho podria amagar- una persona terrenal. “Encara que m’agradi somiar, sóc més de tocar de peus a terra. La part cerebral em venç. Deixar-te anar pel tobogan de l’emocionalitat de vegades no saps on et pot portar. I, per qüestions biogràfiques, m’exigeixo molta fortalesa”. Tot i l’evident esforç gastat, conserva un aire d’innocència rere els ulls clars. Al capdavall, no l’han enxampada mai amb un ganivet a la mà (ni clavat a l’esquena), en un partit que té certa tendència a la coberteria voladora.

Li pregunto si és per això que, a la seva llista de cançons pública de Spotify, hi té Like a virgin, de Madonna. Riu i diu que no, que senzillament li agradava anar a concerts d’ella quan venia a Barcelona (ara el que més canta és el Sol, solet a les seves bessones de dos anys i mig). “De vegades vaig amb el lliri a la mà però no sóc pas cap ingènua. Sóc més aviat descreguda. I, de fet, m’aproximo al PSC escèptica, però quan vaig veure com funcionava em va sorprendre favorablement”. La vocació política, en tot cas, va ser precoç. Segons li ha explicat la mare, als cinc anys només mirava dues coses a la televisió: els anuncis -per allò de la música i el color- i La clave. “Es veu que em fascinava que hi hagués una tertúlia de senyors, allà parlant hores i hores”.

Li explico que el còctel que prenc jo l’hem fet ad hoc, pensant en ella. Té el to morat del logotip de Podem gràcies a un licor violaci que es diu Parfait Amour. I el gust és decididament amarg, pels altres dos ingredients: Martini i Orgeat, un licor d’ametlla. Per si no acabava de quedar clar, explico que l’hem batejat 27-J. I la desafio a fer-ne un glop. Si els resultats aboquen el PSOE a pactar finalment amb Podem, millor anar-s’hi acostumant. S’hi presta amb escepticisme: “No sé si m’agradarà gaire”. Però després de tastar-lo, alça les celles i em diu: “Ah, doncs mira...!” Compte: la gran coalició tremola.

EL CÒCTEL

WHISKY SOUR

Hemingway era un devot dels mojitos. Però la nit que va conèixer Scott Fitzgerald eren Whisky Sours el que anaven tombant, al bar Dingo del barri parisenc de Montparnasse. Es prepara amb una part de bourbon, el suc de mitja llimona (històricament, servia per prevenir l’escorbut en mariners) i un toc de sucre líquid per matar l’acidesa. Es pot guarnir amb una cirereta confitada.