Inés Arrimadas tria‘Sweet Child O’Mine’, de Guns N’ Roses
Sexe, drogues i... una balada. Els Guns N’ Roses de l’any 1987 eren joves i semblaven perillosos. Però fins i tot el més salvatge té moments de tendresa, i Axl Rose va escriure la lletra de Sweet Child O’ Mine pensant en la nòvia; això sí, deixant de banda els instints carnals i lliurant-se a la poètica pàrvula del mascle que es disfressa d’animal sensible. Aquesta balada liberal on els ulls blaus són, efectivament, com el cel és la cançó preferida de la cap de llista de Ciutadans, Inés Arrimadas, que acabava de fer sis anys quan Guns N’ Roses van publicar el disc Appetite for destruction.
La banda de Los Angeles va ser rebuda com la salvació del rock, però, darrere els tatuatges i els pantalons de pell ajustats, tot plegat era una veu enfilant-se per les escales i Slash reclamant atenció amb un llarguíssim solo de guitarra. Homes joves posant arguments testosterònics damunt la taula, tal com prèviament havien fet altres homes joves. Com passa en el rock, a vegades la nova política només és nova perquè la fan els joves, no perquè sigui realment nova. Moderns en la forma, vells en el contingut. I a mesura que passen els anys i desapareix la novetat, només queda el discurs antic. Analogies polítiques al marge, la tria musical d’Inés Arrimadas és ben transparent: els Guns N’ Roses de Sweet Child O’ Mine tenen aquell punt just de rebel·lia que s’aplaudeix a les festes de l’Íbex-35. Tot en ordre, sempre.
