Lluís Rabell tria ‘Les oiseaux de passage’, de Georges Brassens
Raül Romeva i Lluís Rabell són rivals en aquestes eleccions, però musicalment coincideixen: Georges Brassens. I ja és ben curiós que dos polítics formats en la militància més o menys comunista tinguin com a referent una veu anarquista. Evolució ideològica o conflicte no resolt? Romeva va triar La mauvaise réputation, i la cançó preferida del cap de llista de Catalunya Sí que es Pot és Les oiseaux de passage. A totes dues Brassens hi va posar música, però la lletra de la segona no és d’ell sinó que és una adaptació d’un poema de Jean Richepin (1849-1926), vers lliure del decadentisme francès que trenta anys abans de ser reconegut com a acadèmic de la llengua va haver de passar per la presó per haver ofès “els bons costums”. Al segle XIX violentar la pau de la burgesia tenia un preu ben explícit. Avui tot és més subtil i complex.
La tria de Rabell evoca la malenconia de la llibertat dels ocells de pas, els rodamons sense amo que sí que poden decidir el seu rumb sense que ningú els digui que les eleccions de debò són d’aquí tres mesos. Els ocells de pas de la cançó són “els fills de la quimera” que quan cal tenen cura dels seus, però sobretot són els que s’enlairen i, literalment, descarreguen els excrements sobre els burgesos. “Poetes, bojos”, canta Brassens. “La Catalunya real”, que diria Pablo Iglesias, com si tots els que no votaran CSQEP no fossin reals.
