Raül Romeva tria ‘La mauvaise réputation’, de Georges Brassens
La mala reputació depèn del punt de vista. I sovint és dinàmica. La bona reputació d’ahir pot ser la mala reputació d’avui. Prou que ho deu saber el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, la cançó preferida del qual és La mauvaise réputation, de Georges Brassens. La bona reputació que Romeva tenia entre les files d’ICV mentre era parlamentari europeu ha esdevingut tot el contrari des que va decidir que pagava la pena liderar ordinalment una llista compartida amb antics adversaris polítics.
La tria de Romeva també explica altres coses. Brassens, que va compondre la cançó a principis dels anys 50, era un llibertari sense déu, sense amo i sense pàtria, com va consignar a La mauvaise réputation :la música patriòtica tant se li enfotia i el 14 de juliol (la festa nacional francesa) s’estimava més quedar-se al llit que sortir a desfilar. Brassens, d’esperit anarquista, poètica rigorosa i rítmica implacable, canta que sempre estarà al costat de qui desafia l’autoritat, i amb l’eloqüència habitual reconeix que tothom el mira malament, perquè “els decents no poden sofrir qui no segueix el seu camí”. Cap al final de la cançó, però, entoma amb fatalisme les conseqüències de la desobediència: buscaran una corda per penjar-lo i tothom anirà a veure com es gronxa el penjat. Cal pensar que Romeva ha imaginat un final diferent, i que els que el miren malament ni seran majoria ni brandaran una corda. Això, o té ànima de màrtir llibertari.
