Xavier García Albiol tria ‘El caçador’, de Michael Cimino
A El caçador tres obrers metal·lúrgics d’un poblet nord-americà s’allisten a l’exèrcit -potser en resposta a la crida “Netegem el Vietnam”- i van a parar a una jungla llunyana on els fan presoners i els obliguen a jugar a la ruleta russa. Tot i que aconsegueixen escapar, l’experiència deixa ferides massa profundes per reprendre les seves vides com si res. Un d’ells, interpretat per Christopher Walken, continuarà jugant-se la vida a la ruleta russa, perseguint a la desesperada una mort que acabi amb el seu turment interior. Xavier García Albiol, cap de llista del PP, ha triat una de les grans pel·lícules del cinema americà dels 70 i el cim del seu director, Michael Cimino. El caçador va obrir l’aixeta de la crítica a la Guerra del Vietnam a Hollywood; després arribaria El retorn, Apocalypse now... Però la polèmica va perseguir el film pel retrat del bàndol enemic, sàdic fins a la caricatura, i, sobretot, per la seva escena final. Reunits al voltant del cadàver de Christopher Walken, els amics i la nòvia entonen plegats l’himne nacional dels Estats Units, God bless America. La crítica d’esquerres de l’època es va indignar per l’ambigüitat de Cimino, per l’absència d’una condemna més contundent. Però ¿què deu passar pel cap d’Albiol quan veu l’escena? ¿Plora per les vides i somnis trencats? ¿Pensa que l’amor a la pàtria justifica el patiment i les banderes eixuguen les llàgrimes? ¿Sent l’impuls de sortir a caçar -vots, esclar- per exorcitzar els seus dimonis?
