La formació professional continua guanyant pes entre els estudiants a Catalunya. Aquest setembre passat, el procés d’assignació de places va assolir una xifra rècord: 81.479 alumnes van obtenir plaça en algun cicle formatiu. En total, més de 96.000 persones van participar en la preinscripció, una dada que confirma el creixement sostingut d’aquests estudis en els últims anys. Aquesta fita “situa Catalunya al capdavant de les comunitats autònomes espanyoles amb més múscul pel que fa als ensenyaments professionalitzadors”, va destacar la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, a principi de curs.
Ara, quan ja s’encara la recta final del curs acadèmic, molts nois i noies es plantegen si la formació professional pot ser el camí per continuar estudiant i preparar-se per al mercat laboral. Però, exactament, què són aquests estudis i en què es diferencien de la resta d’itineraris?
La pràctica, al centre
Concretament, la formació professional és un conjunt d’ensenyaments orientats a preparar l’alumnat per exercir una professió qualificada. A diferència d’altres itineraris més acadèmics, aquests estudis combinen formació teòrica amb pràctiques en empreses i permeten adquirir les competències tècniques pròpies de cada sector. L’oferta s’organitza en diferents famílies professionals, com ara administració i gestió, informàtica, sanitat o serveis socioculturals, i s’adapta als diversos nivells formatius dels estudiants.
Si hi posem la lupa, dins del sistema de formació professional hi ha diferents itineraris. D’una banda, els programes de formació i inserció (PFI), adreçats a joves que han deixat l’educació secundària obligatòria i volen continuar formant-se o accedir al mercat laboral. També hi ha els cicles formatius de grau bàsic, de grau mitjà i de grau superior, que són els estudis més habituals dins de la FP i que permeten especialitzar-se en un àmbit professional concret.
Els cicles formatius tenen una durada aproximada de 2.000 hores, distribuïdes en dos cursos acadèmics. Una part d’aquest temps es dedica a la formació en el centre educatiu i una altra a la formació pràctica en empreses, coneguda com a formació en centres de treball. A més, un cop finalitzat un cicle formatiu també és possible fer cursos d’especialització, que permeten aprofundir en àrees professionals molt concretes.
Els cicles més sol·licitats
La formació professional s’organitza en 24 famílies professionals, que abracen àmbits molt diversos, des de la sanitat o la informàtica fins al comerç, l’educació o la indústria. Les dades de preinscripció del curs passat permeten fer-se una idea de quins són els estudis més cobejats pels estudiants.
En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, el més sol·licitat va ser Cures auxiliars d’infermeria, amb 9.152 peticions, seguit de Gestió administrativa (5.007) i Sistemes microinformàtics i xarxes (4.721). Pel que fa als cicles formatius de grau superior, el més sol·licitat va ser Administració i finances, amb 4.273 sol·licituds, seguit d’Educació infantil (4.038) i Integració social (2.368).
La FP guanya pes, també, entre les dones
Un informe de l’Agència FPCAT apunta que aquests estudis milloren les oportunitats laborals de les dones i contribueixen a reduir la bretxa salarial.
La formació professional s’està consolidant com una via cada vegada més rellevant per millorar la qualificació i les oportunitats laborals de les dones a Catalunya. Així ho apunta l’informe Anàlisi de la formació professional a Catalunya amb perspectiva feminista, elaborat per l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (FPCAT), que analitza la participació femenina en aquests estudis i l'impacte que té en les trajectòries professionals.
L’estudi, fet públic aquest mes de març coincidint amb el 8-M, constata que la presència de dones en el conjunt del sistema de formació professional és lleugerament majoritària. Tot i aquest equilibri global, l’anàlisi també mostra que encara hi ha diferències importants segons la família professional escollida. En concret, tretze famílies professionals es consideren clarament masculinitzades, amb una presència de dones igual o inferior al 40%, mentre que sis són mixtes i sis més es troben feminitzades. Entre les famílies més masculinitzades hi ha, per exemple, activitats físiques i esportives o l’àmbit agrari, mentre que en les feminitzades destaquen administració i gestió, arts i artesanies o arts gràfiques.
L'informe també apunta a una evolució positiva en les oportunitats laborals de les dones amb formació professional. Entre el 2014 i el 2024, l’avantatge en ocupació de les dones amb FP respecte a les que tenen qualificacions inferiors ha crescut de manera significativa: ha passat de l’11,2% al 24,3%. Paral·lelament, entre el 2014 i el 2022 la bretxa salarial s’ha reduït en 6,4 punts percentuals.
