La crisi acaba amb la hipoteca inversa
Durant l'època de la bombolla immobiliària, es va posar de moda entre nombroses entitats la hipoteca inversa com a sistema per oferir una renda vitalícia a jubilats. Molta gent arribava als 65 anys amb un pis en propietat lliure d'hipoteques, i les entitats financeres, veient la possibilitat d'acumular totxo a les seves carteres, acceptaven pagar rendes vitalícies als seus propietaris a canvi que, una vegada morts, el pis passés a mans del banc o els seus hereus paguessin el deute contret. Aquest producte va topar amb una tradició europea en què l'herència té un pes molt important, i l'esclat de la bombolla immobiliària l'ha acabat de congelar. El mercat de les hipoteques inverses no es va acabar de desenvolupar i el sector no ofereix dades oficials de contractació d'aquest producte. Tot i això, des de les entitats reconeixen que han perdut gran part del seu atractiu, especialment per als bancs. "Les entitats ja no volen més pisos als seus balanços", sentencia Iglesias, de VidaCaixa. Tot i ser un producte amb una gran presència als Estats Units i al Regne Unit, els experts tampoc ho veuen com una alternativa als plans de pensions privats. "No és la solució. Moltes vegades als pisos de la gent gran fa temps que no s'hi fan reformes i el seu valor real és molt baix, i més amb la crisi del sector de la construcció", apunta Guillén, que recorda que en alguns casos aquestes hipoteques inverses tenien una durada determinada i els propietaris havien d'acabar abandonant l'habitatge.
