Marc Duch: "Molta gent s'ha sorprès que no vagi a la candidatura de Laporta"

i
Martí Molina
5 min
Marc Duch

BarcelonaMarc Duch (Barcelona, 1982) és assessor fiscal de professió i fundador i president de l’associació Manifest Blaugrana, coneguda per haver fiscalitzat la tasca de la directiva els últims sis anys. Aquest gener, però, Duch ha deixat aquest grup per incorporar-se a la candidatura de Víctor Font com a executiu de l'àrea social.

Durant la moció de censura havia deixat oberta la possibilitat d'entrar en alguna directiva, però assegurava que no s'involucraria en el procés electoral. Què ha canviat?

— I era cert, no tenia intenció de fer-ho. Un dels primers pactes amb el Víctor va ser que jo m'hi incorporés molt cap al final. Però els tempos de les eleccions se'ns han escapat molt de les mans. També és cert que, un cop presa la decisió, tens ganes de formar-ne part i d'involucrar-te al màxim.

Tinc la sensació que molta gent s'ha sorprès de veure'l amb Víctor Font. Pel seu passat a Manifest, se'l vinculava més a Laporta.

— Molta gent s'ha sorprès. Molta no s'ho esperava i donava per fet això que dius. El meu entorn d'amistats és fonamentalment proper a Laporta, per l’herència que va ser el seu gran mandat. L'associació lògica era que el Marc aniria amb Laporta. Però també és cert que a Manifest portem sis anys aguantant que som els laportistes. Doncs resulta que no. Qui no ho ha volgut entendre durant aquest temps, tampoc entendrà ara que a mi m'hagi seduït més un projecte que un altre. Quan els he posat els dos a la balança he ponderat què m'ha ofert un i què he vist de l'altre. No hi ha color.

Això vol dir que també va parlar amb Laporta.

— Vaig parlar amb el seu equip però no hi ha hagut mai gaire interès per part seva. Cap problema. Per part meva, jo sempre he volgut col·laborar amb el club. Sempre que hi hagi afinitat ideològica, esclar.

Què és el que més l'ha seduït de Sí al Futur?

— Fa un any, tot i saber la gravetat de la situació, hagués dit que és molt fred i calculat però no sé si és el que convé al club. Atesa la situació que tenim ara, no podem anar amb mitges tintes. Calen coses ben pensades i ben calculades. No podem anar justets de talent i d'entrega. Necessitem anar amb gas a fondo perquè el club està molt 'apurat'. Això ho garanteix Sí al Futur. Té un pla de negocis que preveu fins a cinc escenaris diferents per redreçar de manera immediata la situació patrimonial i econòmica del club. Això pot funcionar o no, ja ho sabem. Però almenys hi ha un pla molt ben estructurat de què es vol fer.

Com queda Manifest Blaugrana?

— Queda allà. Independent. Se n'encarrega la gent que ha estat allà aquests últims anys. Perd una peça important, perquè jo assumia una part molt important de la càrrega de treball, però segur que es reorganitzaran. En són capaços.

Si guanyen, els tocarà que els fiscalitzin.

— Espero que sigui així. Era la idea de Manifest, fiscalitzar la directiva, sigui quina sigui.

A la seva presentació com a membre de l’equip van dir que seria l'enllaç entre diferents grups d'opinió i un comissionat de la directiva en el món penyístic i associatiu. Per entendre'ns, ¿el Jordi Cardoner de Sí al Futur?

— Bé, la comparació no m'agrada gaire [Riu]. La gràcia del projecte de Sí al Futur és que no hi hagi el Cardoner de torn, sinó que la càrrega de treball recaigui en els executius, que són els que estarem vuit hores treballant. Seria un cap d'àrea social, certament, però al consell directiu hi haurà tres o quatre persones que vetllaran per aquest tema.

Com imagina que ha de ser l'àrea social?

— És una idea transformadora. L'àrea social no ha variat en 30 anys. Els temps demanen que hi hagi un canvi, un impuls, amb els serveis que ofereix al soci. Si revises el que hi ha ara està molt bé però és el de sempre. Va sent hora que promocionem la pràctica esportiva creant un cos de voluntaris, una borsa de treball... Que el soci tingui la percepció que forma part del club, perquè hi pren partit.

Però, realment, el soci hi està interessat, en tot això?

— Si fem coses atractives, més socis s'hi involucraran. Passa el mateix a la política.

Què faran amb les penyes?

— Dinamitzar-les. Hem d'aconseguir que siguin la presència del Barça a Nova York i a Torelló, a la Vall d'Aran i a Xangai. Les hem de dotar de recursos tecnològics perquè puguin prestar un servei als socis de la zona, fins i tot als que no són socis, perquè tinguin incentius. El format actual és obsolet. Estan envellint. Les hem de fer més atractives per als joves. En cas contrari, no ens en sortirem.

A Manifest va ser molt crític amb l'opacitat dels contractes amb Qatar, amb Neymar, amb el Barçagate... Quina política mantindran al respecte, si guanyen?

— En els casos de grans operacions cal transparència. Això no vol dir explicar al detall tots els contractes, però sí les clàusules rellevants. No hi ha cap altra manera de fer-ho. Si no ets transparent és quan es comença a malpensar des de fora.

¿Però això no és anar amb un lliri a la mà? És l'argument que va fer servir la junta sortint.

— Em sembla raonable, però no pot tornar-nos a passar el mateix que amb Qatar, que van dir que s'havia firmat per la samarreta i de cop i volta vam trobar publicitat a la samarreta, però també a la graderia, en una lona gegant fora de l'estadi... No passa res! Explica-m'ho i ja valoraré si el preu és adequat o no. Però d'entrada m'ho has d'explicar.

Vostè participa activament a la moció, que recull les firmes a l'octubre i acaba forçant la dimissió de Bartomeu aquell mes. Però no es votarà fins al 7 de març. Què n'opina?

— Igual que amb la moció tinc sensació de victòria, amb la gestió posterior tinc sensació de derrota. Ens han guanyat. Els de sempre ens han guanyat quatre mesos. Dilatant, ajornant... això em genera impotència i frustració. També és cert que no se m'acut què més podíem fer... És un tema que havia d'estar resolt al desembre i no ho estarà fins al març.

Si Víctor Font no guanya, amb qui es quedaria entre Laporta i Freixa?

— Amb Joan Laporta, evidentment. Per a mi el que poden aportar Laporta i el seu equip podria ser complementari amb Sí al Futur. I viceversa. Si nosaltres no hem de guanyar, que ho faci ell. Entre altres coses perquè Freixa representa una manera de fer i de ser amb què no tinc cap tipus de simpatia i s'ha demostrat que és totalment nociva.

Creu que Font i Laporta haurien d'haver pactat?

— Jo soc nou, no sé com han anat les converses ni com ho han treballat. Sobre el paper té sentit, però entenc que si no han arribat a cap acord és perquè no són tan semblants com sembla. Poden compartir el fons de les coses però no la manera d'executar-les.

stats