La desigualtat en democràcia

Una de les conseqüències de l’actual crisi econòmica és l’augment de les desigualtats. Aquells que més tenen cada vegada acumulen més riquesa i, en canvi, aquells que tenen menys benestar cada cop són més pobres. Així ho recollia aquest diumenge el diari ARA o Intermón-Oxfam en un informe fet públic ahir. La desigualtat, material o immaterial, té profundes conseqüències en les societats, no només en aspectes com l’econòmic, sinó també en qüestions com la salut de les persones. D’altra banda, sabem que l’augment o la reducció de la desigualtat no és un fet que succeeixi aleatòriament o per obra exclusiva “dels mercats” o de la cultura, sinó que els governs, sobretot els democràtics, hi tenen molt a fer. Mentre la diferència entre rics i pobres ha augmentat al Regne Unit, els Estats Units o fins i tot a Alemanya o Suècia, països com Xile, Mèxic, Turquia o Hongria les han reduït.

Més enllà d’allò que estan fent –o no fent– els governs per reduir les desigualtats, la ciutadania té la percepció que els seus representants estan escometent aquest assumpte? Es tracta d’unes preguntes summament rellevants per a la democràcia. Segons l’última edició de l’enquesta social europea (ESS), i a la pregunta de si és important per a la democràcia en general que el govern es dediqui a la tasca de reduir les diferències en els nivells d’ingressos, Espanya obté una xifra de 8,8, només per sota de Bulgària, Israel, Eslovènia i Xipre. Per tant, en certa manera la ciutadania identifica la igualtat com a un mecanisme per al perfeccionament del sistema democràtic. Que les democràcies han de ser justes socioeconòmicament és una opinió majoritària.

Malgrat tot, quan es pregunta als ciutadans sobre les mesures que el seu govern du a terme per reduir les diferències en els ingressos –vegeu el gràfic següent–, Espanya és a la cua d’Europa. És a dir, els ciutadans perceben que els seus representants fan poc –o molt poc– per reduir les desigualtats. Es tracta d’una xifra que situa l’rstat espanyol al bloc de països de l’est i els del sud d’Europa. Més amunt hi trobem els països centreeuropeus i, al capdavant, els països escandinaus.

El perquè d’aquestes diferències entre països ha estat motiu de controvèrsia política i acadèmica. En general, s’entrecreuen dos debats: en primer lloc, el cultural. S’argumenta que hi ha països que tenen més tolerància a les desigualtats –són capaços de suportar-les en gran manera– a causa del seu teixit productiu o fins i tot del seu llegat històric. En segon lloc, hi ha arguments institucionals, els quals posen èmfasi que l’acceptació de la igualtat/desigualtat també es promou des de les institucions: per exemple, aquells països amb partits que hagin promogut la igualtat crearan societats més cohesionades que, al seu torn, premiaran les mesures a favor de la igualtat.

Ambdós arguments assumeixen que la importància que s’atorga al fet de reduir les desigualtats varia ostensiblement entre països. Això, però, no és el que ens diuen les dades de l’ESS. En general, la majoria de països donen una elevada importància al fet que es redueixin les diferències en els nivells d’ingressos. No obstant això, com mostra el gràfic següent, hi ha algunes diferències segons la ideologia de la persona. Com esperàvem, les esquerres tendeixen a ser més pro distributives a tots els països, a excepció de Polònia, on les diferències entre ideologies és inexistent.

S’observen diferències ideològiques àmplies en el cas de Suècia i Alemanya: les persones de dretes estan significativament més en contra de la redistribució, tot i que, val a dir-ho, encara atorguen a aquesta qüestió una importància significativa. En el cas espanyol, reduir les diferències en els nivells d’ingressos és considerat important tant per les persones de dretes com d’esquerres. De fet, el gràfic mostra clarament que una persona de dretes de l’Estat és tan pro distributiva com una de dretes d’Alemanya i més que una persona d’esquerres del Regne Unit.

Amb tot, les dades mostren una correlació clara entre la importància que s’atorga a la reducció de les desigualtats per la democràcia i l’actual nivell de desigualtat. Com més diferències actuals hi ha, més es creu que reduir-les és important per al sistema democràtic. La clau de volta, per tant, és si el sistema dóna prioritat a aquestes demandes i com satisfer-les als ulls d’uns ciutadans que no sempre estan disposats a assumir un augment d’impostos rellevant.