La participació del 26J: una incògnita determinant?

L’evidència respecte el possible cansament de la ciutadania és, a hores d’ara, escassa. De fet, quan es pregunta als ciutadans sobre qui va ser el principal culpable de la no formació de govern a Espanya, aquesta acostuma a apuntar cap als partits que menys li agraden.

La incapacitat d’arribar a un pacte de govern per a desencallar la investidura va posar punt i final a l’onzena legislatura, la més curta de la breu història democràtica espanyola. Després d’intents de pacte, crítiques creuades i una sessió d’investidura fallida, les Corts es van dissoldre automàticament el dia 3 de maig, de manera que el proper diumenge 26 juny la ciutadania tornarà a les urnes.

Acabada una legislatura de 111 dies, els partits han tornat a la casella de sortida. Les enquestes publicades fins ara indiquen que els nous comicis podrien donar uns resultats similars als del passat 20 de desembre, amb l’única excepció que Podemos podria fer el sorpasso al PSOE. Tanmateix, la incertesa és elevada. L’escenari és inèdit i la competició multipartidista complica les prediccions que es poden fer.

Així, un dels grans dubtes dels propers comicis és què passarà amb la participació electoral. El 20 de desembre van votar el 73.2% dels ciutadans, una xifra 5 punts superior a la del 2011, però molt semblant a la tendència general històrica per aquest tipus d’eleccions.

Participació i vot a l’esquerra

L’expectativa general és que la participació del 26-J anirà a la baixa respecte el 20-D. Aleshores, després de quatre anys de govern del Partit Popular, la percepció de canvi i l’ampliació de l’oferta electoral va impulsar la participació a l’alça, uns efectes que de cara a les eleccions de finals de juny ja s’haurien esvaït. A aquí se li afegiria la innegable fatiga dels ciutadans, que s’abstindrien com una forma de culpar els polítics de la seva incapacitat d’arribar a un acord d’investidura. Fins i tot s’han esmentat altres motius més propers a la “llegenda urbana”, però amb poca base analítica, com ara que la celebració de les eleccions durant l’estiu disminueix la participació fruit del bon temps (fins ara, hi ha hagut fins a 4 eleccions a l’estiu i la participació ha estat semblant a la mitjana).

El cert, però, és que l’evidència respecte aquest possible cansament és, a hores d’ara, escassa. De fet, quan es pregunta a la ciutadania sobre qui va ser el principal culpable de la no formació de govern a Espanya, aquesta acostuma a apuntar cap als partits que menys li agraden. En efecte, segons una enquesta del GESOP per El Periódico, només el 10% dels votants del PP culpaven al seu partit del fracàs (gairebé el 60% culpa el PSOE). Entre el votant socialista, la culpa s’atribuïa a Podem (el 51% així ho pensa) o al PP (36%). Entre el votant de Ciutadans la culpa es repartia a parts gairebé iguals entre el PP, el PSOE i Podem. Finalment, l’únic votant que es desmarcava d’aquest patró era Podem: mentre gairebé un 34% del votant morat culpava el PSOE i un 31% culpava el PP, fins a un 21% atribuïa les responsabilitats al seu propi partit. Un percentatge molt per sobre del de la resta de formacions.

Ara bé, significa això que el votant de Podem té a hores d’ara més probabilitats d’abstenir-se que el de la resta? Les poques dades de què disposem no apunten cap a aquesta direcció. Segons el Baròmetre del CIS de febrer de 2016, entre els pocs enquestats que van afirmar que s’abstindrien en unes eventuals noves eleccions, el 20-D havien votat el PP (un 16%), el PSOE (13%) o C’s (12%), mentre que només el 7% corresponen a antics votants de Podem. Entre els indecisos o els que van dir que s’abstindrien, la seva posició ideològica tampoc era més a l’esquerra que la resta.

Això no significa, però, que una caiguda de participació no acabi perjudicant el vot d’esquerres. De fet, és ben sabut que a Espanya l’electorat d’esquerres es desmobilitza molt més fàcilment que un electorat de dretes que, malgrat ser més petit en termes numèrics, és més fidel a les seves sigles. A aquest patró de comportament se li ha d’afegir el fet que el sistema electoral espanyol sobrerepresenta les províncies menys poblades i més rurals, on el vot de dretes té més pes i on el preu de l’escó és més baix. En canvi, infrarepresenta les zones urbanes més poblades, on l’esquerra és més forta i el preu de l’escó és més elevat.

Amb tot, un sondeig d’El País publicat el mes d’abril passat situava la participació del 26-J en el 69%, 4 punts per sota de la del 20-D. Si això acabarà passant dependrà, entre d’altres factors, de la percepció que els nous resultats poden arribar a repetir la situació de bloqueig anterior –cosa que desincentivaria la participació– i de la capacitat de mobilització dels partits. En aquest sentit l’acord entre Podem i IU per concórrer plegades és un bon incentiu per l’esquerra per no abstenir-se.

Més continguts de

El + vist

El + comentat