Batxillerat vs. formació professional

El batxillerat és una etapa que últimament centra les dianes dels que reclamen que sigui més que una cursa de fons cap a la universitat. Per a Susanna Naranjo, directora general de Currículum i Personalització, es tracta d’una etapa “que ha de tenir una entitat pròpia, al marge de l’accés a la universitat”. A parer seu, “el grau de maduresa personal i intel·lectual dels joves ha de fer possible un aprofundiment en el bagatge dels seus aprenentatges que els permeti fonamentar la base acadèmica, desenvolupar una posició personal i comprometre’s en la solució de les problemàtiques locals i globals que té plantejades la societat”.

Naranjo afegeix que aquesta etapa és el moment d’adquirir “l’expertesa necessària en camps com la gestió i comunicació de la informació per desenvolupar temàtiques pròpies de les matèries i el desenvolupament del pensament crític, lligat a la capacitat d’analitzar o avaluar la consistència dels raonaments, així com la resolució de problemes de cada disciplina, on cal aplicar de forma integrada els aprenentatges”. “El batxillerat no pot renunciar a aquestes finalitats. No poden estar condicionades per certes formes d’avaluar encara presents a la selectivitat”, diu.

Fruit d’aquesta progressiva amplitud de mires i al marge d’altres opcions que ja portaven més temps vigents com són el batxillerat a distància, el nocturn, el Batxibac i el batxillerat internacional, el curs 2019-20 van sumar-se tres noves fórmules: el batxillerat de tres anys; el professionalitzador, que introdueix com a matèries específiques unitats formatives de cicles formatius, i les dobles titulacions de batxillerat i ensenyaments esportius o artístics, les quals permeten obtenir en un període de tres anys el títol de batxillerat i el de tècnic esportiu o d’arts plàstiques i disseny. Del primer, Naranjo destaca que “ha facilitat l’èxit educatiu d’alumnes que han pogut regular la càrrega lectiva anual”. Pel que fa a la doble titulació de batxillerat i ensenyaments esportius, de la qual hi ha cada cop més demanda, Naranjo avança que “s’està treballant per tenir una oferta a tots els serveis territorials".

Alt índex d’inserció laboral

Enguany hi ha hagut un gran increment de sol·licituds als estudis de cicles formatius de grau mitjà. Tot i haver-se creat 4.215 places més i 60 nous grups, i haver-se ampliat la capacitat en els grups on hi ha més demanda, el cert és que, dels 68 cicles d’arreu del país, 35 han registrat més demanda que oferta. L’interès per la formació professional va a l’alça, i és que, segons l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2021, els graduats en ensenyaments professionals registren una taxa d’atur de l’11,8% en el cas dels graus mitjans i del 15,8% en el cas dels superiors. Es tracta d’unes xifres que disten força de la mitjana d’atur juvenil, que actualment se situa en el 33%.

Segons l’estudi, la inserció laboral supera el 30% en totes les famílies professionals i se situa per sobre del 50% en els ensenyaments esportius i 9 de les 24 famílies professionals considerades. Fins i tot sobrepassa el 60% en dues famílies: fusta, moble i suro (64%) i indústries extractives (70%). Per a Àngel L. Miquel, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, el que explica aquest alt grau d’ocupació és que, “per trobar persones qualificades, certes professions tenen dificultats relacionades amb el nombre de persones que trien aquest tipus d’ensenyaments considerats com d’ofici”. Sectors com la fusta, el moble i el suro aglutinen, tanmateix, “oficis invisibles per a la societat però alhora necessaris per a l’activitat productiva o de la prestació de serveis, com també passa amb les relacionades amb la instal·lació i el manteniment i amb les de caràcter més industrial”.

Competències professionals canviants

Durant la presentació de l’estudi, el passat mes de desembre, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va destacar que les línies d’actuació han d’anar encaminades a “connectar millor el sistema de FP a les necessitats del teixit empresarial i a identificar els perfils professionals que caldrà cobrir en els propers anys”. Per a Àngel Miquel, els perfils a cobrir “estaran relacionats amb les transformacions tecnològiques i la digitalització, la indústria 4.0, els serveis a les empreses –incloent-hi els relacionats amb la logística i la mobilitat– i l’atenció a les persones, sense deixar de banda el que apuntàvem relacionat amb les professions considerades més d’ofici”. En tots els casos, afegeix, “caldrà que les persones disposin d’unes competències professionals que seran canviants i s’hauran d’adaptar a les transformacions en els sectors productius i de serveis, així com d’unes competències personals i socials, cada vegada més demandades, les quals permeten, entre d’altres, aprendre a aprendre com a base de la formació al llarg de la vida”.

Cada cop més, l’alumnat i les seves famílies són conscients que la FP és una primera opció i garantia de continuïtat formativa i futur professional de qualitat. En aquest sentit, Miquel celebra que la percepció hagi canviat i que, “actualment, cursar estudis de FP ja no sigui una segona opció, sinó una primera, també per a l’alumnat que vol accedir a la universitat a través d’aquesta via”, i és que, conclou, “aquest itinerari, en bona part dels casos, permet una millor preparació inicial de caràcter competencial”.