Saló de l'Ensenyament

Amb quins alumnes encaixa millor el Batxillerat?

Els professionals aconsellen fer una tria conscient i evitar seguir aquest itinerari per inèrcia

A.G.
3 min
El Saló de l'Ensenyament informa àmpliament del Batxillerat, que forma part de l'educació secundària postobligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics.

El Batxillerat forma part de l'educació secundària postobligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s'organitza de manera oberta i flexible i, si cal, en vies diferents dins de cada modalitat, per tal d'oferir un itinerari personalitzat a l'alumnat d'acord amb les seves perspectives i interessos de formació. És l'etapa que es cursa normalment entre els 16 i els 18 anys, tot i que és oberta a persones de qualsevol edat, ja sigui de manera presencial o telemàtica, a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC).

El Batxillerat prepara els alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris, i per a l'accés al món laboral. “Per optar pel Batxillerat podem tenir dos grans motius. El primer és per optar a una carrera universitària, ja que el Batxillerat t’ofereix millors alternatives. El segon és per als alumnes que encara no tenen clar què volen fer i així poden allargar dos anys més la seva decisió. Durant aquest temps poden enfocar la seva atenció. Després d’aquests dos anys de maduresa hi ha gent que també opta per un Grau de Formació Professional, ja que hi tenen accés directe”, argumenta M. Victòria Gómez, doctora en pedagogia i presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

“El tipus d’alumne que escull Batxillerat prefereix un ensenyament acadèmic o almenys no l'espanta tant. Els alumnes que gaudeixen més d’una forma procedimental i operativa aposten per la Formació Professional”, argumenta Lluís Ballarín, director pedagògic de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. “Els destinataris ideals són els alumnes als quals els agrada la via acadèmica”, resumeix Gómez.

Tot i que els temps estan canviant, el Batxillerat encara manté un prejudici positiu entre la majoria de les famílies. “Els nostres pares ens van inculcar la idea que havies d’estudiar Batxillerat com a porta d’accés a la universitat per guanyar-te bé la vida. Avui en dia això ha canviat. Els paradigmes actuals són diferents. La Formació Professional té una sortida molt potent. Si fas una branca de tècnic mitjà o superior, acabes amb una gran especialització i, per tant, tens una facilitat d’incorporació laboral més assequible”, adverteix Gómez.

“Afortunadament, en els últims anys els prejudicis s’han anat diluint. No hi ha camins de primera i camins de segona. Cada itinerari s’ha d’adequar al moment vital de cada alumne”, corrobora Ballarín. “La part negativa de la Formació Professional és que si no tens clar el teu futur són uns estudis molt específics. Si no t’agrada la branca que has agafat, no et motivaran les assignatures. Algunes altres de les característiques que has de tenir en compte són les pràctiques obligatòries i un accés a la universitat més complicat”, recorda Gómez.

Actualment hi ha quatre Batxillerats; general, arts, ciències i tecnologia i humanitats i ciències socials. “Els alumnes poden afinar l’especialització amb l’elecció d’assignatures, però la tria ha de ser conscient i ha d’anar encaminada al seu itinerari posterior. De vegades ens trobem amb alumnes que barregen assignatures per tenir un currículum més assequible. Tant les famílies com els orientadors han de conèixer bé els alumnes per acompanyar-los de manera adequada”, analitza Gómez. “La clau és que la decisió sigui meditada i no es prengui per inèrcia”, afegeix Ballarín.

Amb el títol de Batxillerat es pot accedir a la universitat, a un cicle formatiu de grau superior de Formació Professional o a un cicle formatiu de grau superior d'arts plàstiques i disseny, a un cicle formatiu de grau superior d’ensenyaments esportius, als ensenyaments superiors artístics i al món laboral.

“Les competències del nou Batxillerat són més obertes i competencials. Ja era hora defugir del món memorístic”, diu Gómez. “Totes les matèries tenen un enfocament més competencial, tot i que a Catalunya ja teníem un enfocament molt encaminat en aquesta línia. La finalitat de la nova LOMLOE és que el Batxillerat no estigui tan orientat cap als estudis universitaris, però evidentment la gran majoria dels alumnes encara l’escullen amb aquesta idea. És la via ràpida per arribar a la universitat, però no és l’única”, afegeix Ballarín. Els especialistes, això sí, critiquen que el canvi de currículum es va fer de manera precipitada.

Per accedir al Batxillerat cal tenir algun dels títols següents: graduat en educació secundària obligatòria (GESO), tècnic d’un cicle formatiu de grau mitjà o tècnic superior d’un cicle formatiu de grau superior o haver cursat estudis de sistemes educatius estrangers que hagin estat homologats al títol de GESO o al títol de tècnic. 

stats