Amb ganes d’envellir bé
Quins reptes i oportunitats ens presenta una societat que d’aquí trenta anys haurà doblat la seva població de més de 65 anys? Les persones grans reivindiquen el seu paper en el marc d’una pandèmia que ha agreujat el seu aïllament i la soledat no volguda
L’any 2050 Catalunya haurà doblat la població de més de 65 anys. La població està envellint fruit d’una esperança de vida cada vegada més alta, que avui se situa als 83,5 anys, i d’una natalitat cada vegada més baixa. Segons dades de l’Idescat, al conjunt de Catalunya el percentatge de població de 65 anys o més és del 18,9% (dades del 2019) però hi ha 5 comarques amb més d’una quarta part de la població d’aquestes edats: la Terra Alta, el Pallars Jussà, el Ripollès, el Priorat i les Garrigues. “Ens trobem davant la generació de persones grans més ben formada que hem tingut mai. Hi ha persones jubilades amb gran experiència i saviesa, que són un capital social de primer ordre. Els hem de saber motivar i facilitar que participin en la comunitat en benefici de tots”, diu Cesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Acceptar i entendre la vellesa
Segurament el primer pas per adaptar la societat catalana a l’envelliment és entendre de què parlem quan parlem de persones grans. Fàcilment se’ls engloba dins un mateix col·lectiu, sense tenir en compte les seves singularitats. Mercè Mas, referent en la defensa dels seus drets, recorda quin tracte van rebre durant la pandèmia: “Hem sentit a parlar molt de la «gent gran» però no s’ha preguntat «a la gent gran». Quan podíem sortir segons franges horàries es va decidir que els últims serien les persones de més de 70 anys sense mirar la seva situació personal. N’hi ha amb 70 que pugen muntanyes; d’altres amb 50 estan molt delicats. Que l’únic criteri a considerar fos l’edat ha provocat un rebrot importantíssim de l’edatisme: l’atribució de judicis negatius a les persones pel sol fet de tenir més anys, sense tenir en compte que les persones grans som ciutadans de ple dret com les altres”, explica.
Un altre element que socialment no està ben acceptat és la vellesa com a etapa de la vida. “Tendim a externalitzar-la com si no formés part de nosaltres mateixos”, explica Daniel López, doctor en psicologia social, professor de la UOC i membre del grup de recerca Carenet. “El repte de l’envelliment afecta les persones de totes les edats i no és necessàriament un problema. Només ho és si el mirem des d’un punt de vista economicista, en el qual associem vellesa amb despesa i envelliment poblacional amb un tsunami que posa en crisi el sistema de benestar. Cal implementar polítiques al servei d’una idea de bona vida que inclogui també la vellesa i el que anomenem quarta edat o gran dependència”, diu.
Reivindicant el seu paper en la societat
El VIII Congrés de la Gent Gran celebrat el 2019 reclamava, en les seves conclusions, recuperar els drets socials perduts els últims deu anys; implementar mesures a totes les administracions per fer front al progressiu envelliment de la població; mesures concretes per evitar l’aïllament, impedir la soledat i lluitar contra el maltractament; incorporar més persones grans als diferents nivells de totes les administracions o que es pugui garantir una mort digna per a tothom. Un conjunt de demandes que quedaran recollides en la futura llei per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, que, segons Cesc Iglesies, “ha de posar deures al conjunt d’administracions i xarxes d’atenció a les persones com salut, atenció social, justícia, seguretat, habitatge... i permetre una actualització i revisió de lleis i decrets per afavorir que els diversos àmbits de drets, llibertats i obligacions dissenyin una societat més inclusiva per a les persones grans”.
Més aïllament; més solidaritat
Els experts consultats per aquest diari coincideixen en afirmar que la pandèmia ha intensificat l’aïllament i la soledat no volguda de moltes persones, també de les de més edat. Per contra, els serveis socials, les xarxes de suport comunitari i les xarxes familiars i d’amistat s’han mobilitzat per reduir els efectes d’aquest aïllament: “Hem vist com s’han desplegat sistemes de videotrucades des de les residències; com s’han reforçat els serveis d’acompanyament a les persones grans i com tecnologies com la teleassistència han sigut clau per evitar que l’aïllament físic del confinament esdevingui aïllament social per a moltes persones”, conclou Daniel López.
