Microsites  /  Gent Gran 29/10/2021

Edatisme, o la discriminació cap al teu jo futur

El gerontòleg Robert Butler va encunyar el terme 'edatisme' a finals de la dècada dels 60 del segle passat per fer referència als estereotips i prejudicis que hi ha sobre l’edat

3 min
Lily Tomlin i Jane Fonda són la Grace i la Franki

“Cal tenir present que si no fem res per millorar com es tracta les persones grans, a nosaltres ens tractaran igual quan siguem vells”, sentencia Montse Celdrán, psicogerontòloga i professora de la UB. L’edatisme, que seria la discriminació cap al teu jo futur, se sustenta sobre tres eixos: els estereotips, els sentiments negatius (por a envellir) i la discriminació cap a les persones grans (accés a serveis o tenir l’autonomia per decidir per un mateix).

En general la societat no acull bé l’envelliment. Celdrán assegura que comprem la part bona de fer-se gran –un envelliment actiu i satisfactori, el que imaginem per quan arribi la jubilació–, però el problema és que no pensem ni planifiquem les necessitats que podrem tenir a mesura que passin els anys. “Encara ens falta l’orgull de fer-nos grans; no hi ha un sentiment generalitzat d'«Em faig gran i no passa res». Acceptem que envellim, envellir no és necessàriament sinònim de dependència”, comenta.

La 'instagramer' Baddie Winkle

L’antropòloga Montserrat Garcia Oliva, experta en persones grans, directora del màster de gerontologia i promoció de l’autonomia personal de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés, coincideix que en general no es valora ni es respecta ni es tracta prou bé la gent gran: “Hi ha una prevalença d’imatges i connotacions negatives d’aquesta etapa de la vida que repercuteixen en el tracte que rep la gent gran i el rol que desenvolupen. Aquest tracte i la imatge es retroalimenten”. També considera que la pandèmia ha fet surar la manca de reconeixement i el rebuig cap a la gent gran que ja hi havia prèviament.

La importància dels referents

Per a la gent gran, com per a qualsevol altra franja d’edat, és important tenir referents amb els quals identificar-se. Celdrán assegura que per a algú immers en el procés d’envelliment és necessari tenir bons referents amb bones condicions de salut i bona autoestima. “És important que aquests models visquin l’edat amb serenor, sobretot per a les dones, perquè tenen el risc de caure en l’encotillament que patim al llarg de tot el cicle vital: ser primes, sense arrugues… Malauradament també s’està reproduint aquest patró amb les persones grans, sense acceptar que l’envelliment és tan divers com qualsevol altra franja d’edat”, argumenta Celdrán.

Daphne Selfe és una model de 90 anys

Recorda que a la nostra societat mentre els homes maduren les dones envelleixen. Per tant, les dones pateixen doble estigma, el de ser dona i el de l’edat, fins al punt que moltes volen aparentar tenir menys edat per continuar amb una bellesa que sigui visible. La psicogerontòloga també defensa que hi hagi models que encarin bé l’envelliment més patològic: “Un gran referent va ser Pasqual Maragall quan va dir que tenia una demència. Cal visibilitzar que algunes persones no envelleixen tan bé i tenen dificultats. S’ha de mostrar la diversitat”. I alhora sosté que les persones grans són un referent per entendre l’envelliment. Els avis influeixen en com els joves perceben el procés d’envellir. “És important el missatge que els arriba perquè els que ara són joves lluitin pel seu propi envelliment i el dels seus avis”, proposa Celdrán.

Eixos de l'edatisme
  • Estereotips Quan et fas gran tens menys interès per fer coses, perds capacitats, estàs més irascible…
  • Sentiments negatius Tens angoixa i por a envellir i a la discriminació pel fet de ser gran
  • Discriminació ¿Fas tot el possible per evitar fer-te gran? ¿Creus que no es pot tenir qualitat de vida sent vell? ¿No t’ofereixen determinats serveis perquè consideren que no són per a la teva edat? ¿T’autolimites dient que ets massa gran per començar coses noves?
La gent gran a la ficció
  • ‘Grace and Frankie’ (Netflix) Jane Fonda i Lily Tomlin són la Grace i la Frankie, que es veuen obligades a anar-se’n a viure juntes quan els seus exmarits els fan saber que són homosexuals i parella. Des que es va estrenar el 2015 (7 temporades), aquesta comèdia ha trencat tota mena de tabús sobre la gent gran, parlant obertament de l’amor, el sexe, la soledat o l’amistat.
  • ‘El método Kominsky’ (Netflix) La sèrie gira al voltant de Michael Douglas, que interpreta un actor i professor d’interpretació en hores baixes, i Alan Arkin, que és el seu representant. Comèdia crua que al llarg de 3 temporades explica l’amistat d’aquests dos homes que sobrepassen els 70.
  • ‘Transparent’ (Prime Video) La protagonista és una dona trans que, amb la jubilació, passats els 60, decideix explicar a la seva família qui és realment. Comèdia dramàtica que al llarg de 4 temporades trenca estereotips mostrant-nos la nova vida de la Maura i com ella i la seva família encaixen la transició.
stats