Microsites  /  Gent Gran 29/10/2021

Envelliment saludable

Fer-se gran mantenint una bona qualitat de vida és possible

3 min
Poder mantenir activitats fora de casa i de la pròpia cura és molt important

El concepte de gent gran varia en funció d’on es posi el focus: “Sovint es parla dels 65 anys perquè era fins fa poc l’edat legal de jubilació, però algunes associacions de gent gran no els consideren com a tal fins passats els 70. L’OMS a vegades parla de gran a partir dels 60 perquè és una organització mundial i l’esperança de vida és baixa en alguns països”, recorda el metge geriatra Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment UAB. Tenint en compte que al nostre país l’esperança de vida a principis del segle XX era inferior als 40 anys i al XXI està per sobre dels 80, és normal que hagi canviat la percepció del que s’entén i s’espera de la gent gran.

“Ara en arribar als 60 pots tenir molts anys al davant sent una persona autònoma i activa amb oportunitats i ganes de viure, aportant valor a la societat de vegades continuant treballant però d’altres donant suport familiar, fent voluntariat o ajudant l’entorn, sense ser una càrrega negativa”, apunta Salvà. Malgrat això, a mesura que s’incrementa l’edat comença a augmentar la probabilitat de patir malalties cròniques que de vegades comporten una reducció de la capacitat funcional. L’important és que sigui compatible amb tenir una bona qualitat de vida.

Qualitat de vida

El més important per mantenir la qualitat de vida és poder continuar fent vida autònoma, que també té a veure amb la percepció de sentir-se bé i viure d’acord amb les nostres preferències. Els principals elements de prevenció i promoció d’un envelliment saludable són tenir bona salut, sentir-nos útils a la societat i comptar amb un nivell d’ingressos que ens permeti satisfer el més bàsic.

Una àvia amassant el pa

La salut no depèn d’un únic factor i hi ha la vessant genètica, però tot i així és possible mantenir un estil de vida favorable –dieta saludable, estimular la ment, no ser sedentaris, no fumar i prendre poc alcohol– per patir menys malalties i modular en la mesura del possible la nostra predisposició a patir determinades malalties. “La bona notícia és que sempre som a temps per començar de nou i podem millorar”, afirma Salvà.

Per tenir una bona salut psicoemocional és fonamental evitar la solitud no desitjada i les seves conseqüències: “Viure sol no implica necessàriament sentir-se sol”, puntualitzen des de la Fundació Salut i Envelliment, i recomanen augmentar el capital social, estant en contacte amb família i amics, participant en la societat, sentint-nos estimats i sabent que si necessitem ajuda podrem recórrer a algú.

Buscar suport i ajuda no va en detriment de l'envelliment saludable o actiu

Nova conceptualització

L’OMS defensa que existeixi un envelliment actiu i se'n permeti l’existència. L’antropòloga Montserrat Garcia Oliva, experta en persones grans, directora del màster de gerontologia i promoció de l’autonomia personal de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés, coincideix: “S’ha de lluitar per l’envelliment actiu, donar presència social a la gent gran, deixar de dir que són improductius i reconèixer les tasques que duen a terme fent voluntariat, tenint cura dels nets i altres membres de la família”.

Diu que a més d’apostar per la visibilització de la feina que fan, s’ha de treballar per donar-los eines perquè puguin accedir a un envelliment actiu. I conclou que el que cal és canviar la conceptualització del que amaga la paraula vell, ancià o persona gran en lloc de lluitar per eufemismes. Al darrere de la vellesa hi ha un seguit de mites, estereotips i estigmes negatius, que fan referència a persones conservadores, improductives, senils i amb dificultats pels canvis que moltes vegades no tenen res a veure amb la realitat: “Només amb una nova conceptualització d’aquestes paraules aconseguirem que les persones grans tinguin un valor real a la societat”.  

Estudiar quan ens fem grans és un gran estimulador neuronal i una prevenció per a la neurodegeneració
Cuidem el cervell

El cervell té plasticitat durant tota la vida. Encara que el grau de plasticitat durant la vellesa és una mica menor que a la infància, continua sent capaç de canviar la seva estructura física i funcional a partir de la nostra experiència. Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, explica que el cervell que tens quan ets gran depèn dels factors protectors i de risc als quals t’has anat exposant i que durant l’envelliment podem seguir exposant-nos a factors ambientals que ens ajudin a tenir una millor salut cerebral.

Què cal fer per tenir un cervell més saludable?

Exercici físic. És rellevant fer exercici durant l’envelliment, sobretot l’exercici aeròbic, com caminar uns 30-40 minuts diaris, que mostra efectes beneficiosos en els paràmetres cognitius, les capacitats atencionals i de memòria.

Mantenir una vida socialment activa. Això implica tenir al llarg de la setmana interaccions amb persones amb qui puguis establir conversa o fer activitats. Frenar la socialització durant l’envelliment s’associa a una probabilitat més gran de declivi cognitiu.

Fer activitats plaents amb un propòsit. Es recomana unir activitats que agradin i tinguin una finalitat com fer un vestit per a la neta, pujar una muntanya, compondre una melodia, fer ceràmica o organitzar un viatge.

Alimentació saludable. L’alimentació continua sent un pilar interessant durant l’envelliment. Es recomana introduir aliments amb polifenols –fruits vermells, crucíferes, raïm, xocolata o te–, omega 3 i 6, que trobem sobretot als fruits secs i el peix blau.

Restricció calòrica. S’han mostrat efectes beneficiosos d’evitar menjars hipercalòrics. Una alimentació no excessiva facilita un cervell més saludable.

Estimulació cognitiva. Cal aprendre coses noves –habilitats, experiències o coneixements–, que suposin estímuls nous per mantenir el cervell actiu.

Coses a evitar. A part del que es recomana fer també caldria evitar la soledat i fins i tot un excés de pantalles, que comporta passar hores asseguts, sense bellugar-nos, tenir converses ni interaccions socials.

Seguir treballant un cop jubilat pot ser una opció, si les condicions ho acompanyen
Allarguem la vida laboral?

La feina és un element que sovint articula i dona sentit a molts aspectes de les nostres vides. Primer estem una pila d’anys preparant-nos per treballar, després treballant i al final trobant a faltar la feina, sobretot la remunerada perquè el treball domèstic continua sent una activitat invisible.

A finals de setembre el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, defensava en declaracions a aquest diari un canvi cultural per treballar més entre els 55 i els 75 anys. La doctora en neurociències Marta Portero creu que la possibilitat de treballar passats els 65 és una discussió més social i filosòfica sobre a què dediquem els últims anys de la nostra vida. El cervell pot estar en condicions per treballar a una edat avançada, dependrà més del tipus de feina i les ganes de continuar treballant. Durant l’envelliment perdem certes facultats i som més sensibles a l’estrès en situacions que abans no suposaven una demanda superior: “Per tant, si no és una tasca que impliqui molta fatiga, la persona es veu capaç, té anys d’experiència i li resulta cognitivament estimulant, pot ser interessant. En canvi, per a altres persones el que suposa mantenir el ritme de feina pot resultar estressant i angoixant”, apunta.

Davant propostes com les del ministre Escrivá, el que proposa Enrico Mora, professor del departament de sociologia de la UAB, és preguntar-nos qui obre el debat, a qui interessa la qüestió que es planteja, sobretot quan es tracta de polítiques que afecten col·lectius tan genèrics com les persones grans o els joves, unes categories que inclouen un ventall ampli d’edats. “La possibilitat d’allargar la vida laboral es planteja per resoldre possibles dificultats en el futur en termes estrictament econòmics i de viabilitat. Sembla que el debat sorgeix dels poders públics o les empreses, però no és un anhel de la gent que està treballant”, apunta el professor.

A partir d’aquí recorda que ja hi ha professionals que treballen passats els 65, i entén que el problema no està tant en posar l’accent en l’edat sinó en quina mena d’activitat laboral es fa, si permet satisfer necessitats tant objectives com subjectives o, per contra, genera danys. Considera que amb les feines que generen un desgast físic i/o psíquic no serà ben acollida la possibilitat de treballar fins a una edat més avançada. “Sovint seguir actiu al mercat de treball suposa allargar en el temps una vida laboral precària. Hi ha una trampa implícita, el que proposen és seguir fent el mateix en iguals o pitjors condicions sense tenir en compte que a mesura que envellim l’energia vital i la capacitat per fer coses va minvant. Estic convençut que si a partir del debat es milloressin les condicions de treball actual potser hi hauria més gent que s’animaria a treballar passats els 65”, diu el professor.

Per això creu que el debat d’allargar la vida laboral s’ha de lligar necessàriament a les condicions en què es treballa i si l’activitat laboral ha de ser tan extensa, tenint present que ens estem referint al treball remunerat. “També caldria tenir en compte com aquesta proposta pot afectar de manera desigual entre dones i homes i el futur de la joventut”, diu Mora, i afegeix que s’hauria de pensar en la gran quantitat sobretot de dones àvies que treballen com a productores domèstiques –tenint cura dels nets, fent carmanyoles o resolent la vida als seus fills adults–, però que no cotitzen ni es tenen en compte en la problemàtica de les pensions.

stats