L’emergència per a la infància continua un any després de la dana

El 29 d’octubre del 2024, l’Inma era a casa amb el seu fill d’11 anys quan una veïna va trucar a la porta i els va dir: “Pugeu al pis de dalt, que ve aigua”. Al cap de pocs segons, se li va començar a inundar el garatge. L’aigua va acabar cobrint més d’un metre d’altura, fins a la meitat de l’escala del primer pis. “El nen treia el cap per l’escala i em deia: «Mama, va pel segon graó; mama, va pel tercer; mama, va pel quart»”. Van perdre el cotxe, l’ordinador, la nevera, la roba…

Aquest és el testimoni de l’Inma, però aquesta història —o pitjors— poden explicar centenars de milers de persones afectades pel temporal que aquell dia va posar fi a 229 vides en desenes de municipis valencians. “Jo fins al sisè dia no vaig sortir de la porta de casa meva. No volia veure certes coses, perquè la meva ment no les retingués”, recorda aquesta mare que viu a l’Horta Sud, a la zona zero de la tragèdia.

Espais segurs i ajuts per a la infància

Després del temporal que va colpejar València l’octubre del 2024, molts infants van quedar en una situació de gran vulnerabilitat. La Fundació ”la Caixa”, a través del programa CaixaProinfància, ha col·laborat en l’atenció de les seves necessitats emocionals, materials i educatives per continuar donant-los suport dotze mesos després.

El primer va ser la creació d’espais segurs, explica Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana, una de les entitats col·laboradores del programa CaixaProinfància amb les quals s’ha coordinat la resposta a la catàstrofe. “Quan els col·legis no hi eren o estaven tancats, quan els carrers no eren segurs perquè no hi havia il·luminació i tot era ple de fang…, era fonamental garantir als infants un espai on estiguessin protegits, on poguéssim vigilar com estaven i abordar els seus problemes, i on les famílies poguessin anar i saber que els seus fills estaven segurs”, recorda Rodrigo.

Després, aquests espais s’han traslladat als col·legis a mesura que han pogut reobrir, i allà les entitats han continuat acompanyant els infants per garantir el seu benestar. Al mateix temps, a través del programa s’han facilitat a les famílies ajuts per cobrir necessitats bàsiques. Amb aquests ajuts han mirat de “garantir que tinguessin els mínims en alimentació, un matalàs, mantes i que poguessin pagar la llum o el lloguer aquell mes que havien perdut la feina o que no havien pogut treballar”, exemplifica Hernández.

Reconstrucció i acompanyament sostingut

Fa un any, la Fundació ”la Caixa” va posar en marxa un pla extraordinari d’ajuda, dotat amb més de 5 milions d’euros, per donar suport a les persones damnificades per la dana. L’entitat va actuar en dues fases, emergència i recuperació, amb l’objectiu d’atendre les necessitats més urgents i acompanyar després les famílies a llarg termini. El pla es va articular entorn de quatre grans línies d’acció: emergència, inclusió social, salut i atenció a la infància.

“Una emergència no s’acaba quan els carrers estan nets”, explica el responsable de Save the Children. I defensa que les entitats continuen treballant “perquè les famílies en què ha impactat la dana tornin, com a mínim, al lloc on eren abans”.